Pàgines

dijous, 23 de setembre del 2010

Entre el crit i l 'abraçada

Avui a l'escola m'han fotut un cop de pilota ( que dolent que és el futbol a l'escola) en tota la cara. Impacte directe a l'ull dret. Se m'han clavat i tot les ulleres a la cara. Era la gota que faltava!!! Després d'una setmana curta però estressant a l'escola. La pluja, la falta de recursos materials i personals han fet que sigui una setmana dura. El pati d'avui semblava un camp de batalla. Més baralles de lo normal, mes crits de lo habitual. Més plors que mai. I finalment el "pelotazo" a la cara. I jo que he entrat en còlera. He fotut uns crits! I llavors quan ha sortit la companya he entrat a dins a posar-me aigua a la cara i he començat a plorar. NO del dolor, no del cansament, sinó de la ràbia i l'impotència. De veure que no puc antendre als nens tal i com voldria. De veure que aquest nen al que estic escridassant per dir "hijoputa" a un altra, resulta que porta tres dies sense sopar ni esmorzar perquè està sol a casa.
Que la nena que em posa histèrica perquè no menja res de res ( tanca la boca hermèticament), resulta que viu amb la iaia i encara li dona purés. Que el nen que m'ha donat el cop de pilota i a la seva familia els han desnonat fa poc..

I així hem sento entre fotre'ls-hi a tots dos bufetades per maleducats o abraçar-los ben fort i prometre'ls un futur millor que qui saps si algun dia tindran.

I al final que faig? uns crits que no imposen lo suficient i unes abraçades que "saben a poco". I jo que penso? Que el món és injust, que tot és molt difícil i que jo no en tinc ni idea.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada