Pàgines

dimarts, 28 de febrer del 2012

Confessions d'una embarassada primerenca

Estar embarassada, de moment, no és com a les series. Ni als anuncis. Almenys fins ara que ja finalitzo el primer trimestre.
Ni estic més guapa que mai, ni em passo el dia tocant-me la panxa, ni he deixat de discutir amb l'Andrés, ni em passejo per casa amb una samarreta blanca de cotó marcant panxeta.

Estic embarassada si, i em fa molt feliç si, però estic molt cansada, no puc fer vida gaire normal perquè a les 8 del vespre m'adormo pels racons. NO tinc gana, no em ve de gust res, em fa mal l'estòmag , em marejo força sovint, estic anèmica...

Això vol dir que no estic contenta? nooo, estic cardada però feliç si! i veure'l i sentir-li el cor ha estat l'experiència més increïble i emocionant de la meva vida.

Però es que cada cop que veig un anunci d'embarassada feliç sense preocupacions doncs em reboto. Perquè a mi el cap em va a tres mil, fent llistes de coses necessàries ( necessàries???), de coses que em poden passar, coses que he de comprar i coses que he de fer. I clar, en conseqüència, et passes els dies fent números, i clar, els números son depriments.

Per mes Inri, sembla ser que la noticia a la empresa no ha sentat be i després de la baixa maternal ves a saber si pots treballar o no!

Aaaah i a tot això canvia el cotxe perquè en el meu cotxe no hi cap ni un cotxet ni una cadireta homologada ni res. Apa acostumat al tràiler nou, un altre gasto i vinga som-hi que bonic que es tot plegat!

Per no parlar de la relació amb la parella/marit/paredelacriatura... que clar com que estic cansada per fer el sopar, quan porta tres dies seguits fent ell el sopar es planta i et diu " Yo voy muy cansado y no puedo seguir asi" I jo penso... tres dies!!! i el que ens espera!!! I clar, vinga a plorar com una bleda i em cau el mon a sobre. O el seu " no comes y el niño estarà sufriendo" que penso el dia que et faci mal l'estòmag et penso fer un potaje de "cigrons" i te'l penso posar a davant fins que vomitis dels fàstigs!!!

Fa dies que somio com li dono el pit al nen/a, em desperto amb suors fredes perquè somio que els pits m'exploten, em sangren i se'm desfan. Si, dit així fa gràcia, però ja us dic jo que el dolor que sento es real.

He decidit que no llegiré més sobre lactància materna, ni sobre tots els síndromes prenatals que pugin diagnosticar-me en el món, ni llegiré més sobre quins bolquers son millors, sobre la mort súbdita del nadó, ni sobre si collit si, collit no.

Llegiré Murakami i Auster, i Mendoza y Vargas Llosa, que a la Laura i agradaven. Ho puc recordar. Hi, encara que estigui cansada caminaré i passejaré més que mai. I els pròxims 20 euros extres res d'estalviar-los o comprar cosetes pel nadó. Amb els pròxim 20 euros m'hen vaig al cine i em compro la paperina de crispetes més gran encara que no me l'acabi si!!!

Dissabte començo el segon trimestre... Segur que serà més com als anuncis ;)