Pàgines

dimarts, 18 de desembre del 2012

Regals



Diumenge passat, com cada any, vam anar a la festa de Nadal que organitza la residencia on la meva sogre hi va en règim de centre de dia.
Ens reunim totes les families, i tots els residents i canten nadales, fan algun obsequi i un berenar.

Jo vaig portar a l'Emma penjada de la motxilla per evitar allò de que tothom la volgui despertari agafar. Era el primer cop que anàvem a un lloc amb tanta gent i tan soroll i la volia tenir ben aprop meu donan-li seguretat.

Quan vam arribar tothom ens volia saludar i veure la petita Emma. Un cop fetes les visites de rigor em vaig allunyar una mica de la multitud mentre feien pastorets perquè l'Emma s'adormís.

Sento una veu que em crida. Era la Mercè, una dona invident. Ets la jove de l'Amparo? que portes la nena??

Em vaig treure l'Emma de la motxilla i li vaig deixar a la Mercè. Amb les seves mans reseguia el rostre de l'Emma molt lentament, llavors li va agafar les mans i els peus, li va contar els dits, la va olorar i la va petunejar.

En acabat i amb ulls plorosos la Mercè em va dir " no saps pas el regal que m'has fet nena..." Tinc la certesa que per l'Emma també va ser un regal.
M'agradaria saber com va imaginar l'Emma, que li va explicar el tacte de la pell, que li va trasmetre la seva olor i els seus dits. Quina imatge mental va crear de l'Emma.

Sovint ens oblidem d'allò realment essencial. És una llàstima.

Aprofito per desitjar-vos unes bones festes, plena de regals invisibles als ulls i de de sensacions que ens escalfin el cor