Pàgines

diumenge, 24 d’abril del 2011

Sant Jordi 2011, un any més

Hem desperto a les 6 del mati del dia de sant Jordi, per estudiar una mica, a les 12h he d'anar a treballar, vull esmorzar amb la meva parella ja amb la rosa i el llibre entre les mans. Aprofitar el matí de sol i tenir la feina feta abans d'anar a treballar.

Però despres d'estudiar, dur a la sogre al centre de dia, i embolicar el llibre que tinc des de fa dies, ens discuitim. I marxo a treballar abans d'hora fent petar la porta darrera meu. I corro cap el mar i em mullo els peus. Molts dies sense sortir de casa com es mereix, avui que havia de ser el meu dia, treballo i discuiteixo. Voldria plorar. A les 19h plego de treballar, no se on anar. Odio discutir amb l'Andrés i més quan se que son discussions pasionals que no ens porten enlloc. Arribo a casa a quarts de vuit. A Granollers no plou. M'espera amb una rosa. Ens abraçem i somriem. Ens posem el casc i correm cap a la Porxada a passejar. HEm compro dos llibres, prenem una cervessa, escollim restaurant. Observem la gent que passeja pel carrer. Quan tornem a casa m'estiro al sofà i els ulls s'hem tanquen mentre intento rellegir el tema 17 sobre la CDU. Bona nit Sant Jordi, ja ha passat un any més.

I si no aprovo que passa? Res, no passa res, mentre no ho deixi d'intentar. Ho tinc clar. No hem penso rendir.

Una abraçada!

dissabte, 16 d’abril del 2011

El meu clàssic



Resulta que finalment ha sortit la resolució dels admesos. I el dia 3 m'examino a l'ajuntament. Les meves primeres oposicions. Treure la única que plaça que disputem els 32 és casi impossible. Però aspiro a fer un examen digne del qual sentir-me orgullosa.
Així doncs m'aillaré durant aquests 15 dies més que mai (exceptuant aquesta nit que vaig de concert dels Pets a la meva població natal)per tal de fer amb els apunts les uniques relacions socials de setmana santa... Serà la meva penitencia. Per sant Jordi treuré el cap.

Expliqueu-me com li va al Barça...

Feliç setmana santa a tots

dimecres, 13 d’abril del 2011

Olor a mama

Olorava la meva pell avui, mentre seia al sofà. L'espatlla esquerra m'ha quedat a l'aire i he olorat la meva pell. Llavors he comprovat el tacte amb els meus llavis. Me sorprès lo fina i suau que tinc la pell, sembla ser que finalment he encertat amb la crema hidratant. I olorant-me he reconegut la olor. Faig olor a la meva mare. Pot ser? No fem servir ni el mateix gel, ni crema , ni el mateix suavitzant. Però feia la seva olor. La meva pell feia la seva olor. Olor a mama.
Llavors he pensat en ella. Pensava en 28 anys enrera. Com era l'abril del 83? M'imagino la mama amb la panxa super gran, contant els dies que faltava perquè jo nasqués ( em vaig retrasar bastant..). M'imagino la mama amb els seus 25 anys i una panxa enorme (vaig pesar lo meu al nèixer...) La veig passejant per plaça, gaudint dels primers rajos de sol de la primavera. I jo que devia sentir, pensar allà dins? Sembla extrany que tots haguem partit d'allà mateix. Diuen que el primer que els nadons reconèixen és la olor de la seva mare. I suposo que queda per sempre. La olor a mama. La olor a " estas aquí", la olor de " no em pot passar res". Diuen els del meu voltant que tinc un gran olfacte. De fet crec que és el sentit que tinc mes desenvolupat. Suposo que per suplir les carències de la vista ( soc miope) i de l'oïda( no hi sento bé de l'oïda dreta). Sigui com sigui tinc un bon olfacte. I de fet uneixo l'olfacte a les emocions. I avui quan me olorat i me sentit aquesta olor a mama he pensat que potser no faig olor a ma mare. Sino que faig olor simplement a mare.
I no, no soc mama ni ho seré aviat. Però si, faig olor a mama.

dimarts, 12 d’abril del 2011

Denúncia

Em punxen i no em troben sang...
Això no es pot denunciar? Programa que emet antena3 a la matinada...



I dels mateixos creadors que...




***Marededeusenyor***

dissabte, 9 d’abril del 2011

Un gelat per postres




Ahir a l'escola hi havia gelat de postre. Els nens sempre em pregunten el menú quan estan fent fila per anar a dinar. I ahir no va ser diferent..

B: Laura que hi ha per dinar?
JO: Pèsols amb patates i peix amb amanida
N: i de postres?
Jo: Gelat!
tots: Oeoeoeoeoe!!!
N: Laura que hi ha de postres?
Jo: T'acabo de dir que gelat!
N: que be!

Al cap de 5 minuts...

N: Laura que hi ha de postres?
Jo: Gelat! i bueno ja n' hi ha prou no? que no estem atents? que em preneu el pèl??
N: No! és que m'agrada tant saber gelat que vull sentir-ho molts cops perquè em poso contenta!!! Visca el gelat!!!

I jo penso, ens cansem nosaltres de sentir un t'estimo? o amb un n'hi ha prou? Si poguessim no fariem com els nens? i preguntariem mil vegades sols per sentir la resposta perfecte, aquella que volem escoltar. I la fariem mil i una vegada per tal d'allargar aquella sensació de felicitat fins l'infinit!

dimecres, 6 d’abril del 2011

No hi ha temps

NO hi ha temps. NO hi ha temps per disgustar-se, ni per enfadar-se, ni per indignar-se. NO hi ha temps per perdre amb l'angoixa. NO hi ha temps per castigar-se. No hi ha temps per perdre donant tombs sense rumb. HI ha massa feina a fer, massa vida per viure, masses projectes per tirar endavant. Moltes portes que s'han d'obrir. NO hi ha temps per la desgana. No m'ho puc permetre. Hi ha masses pel·licules per veure, molta música per gaudir, molt mar on nadar. Moltes nits per sentir i molts amics per cuidar.
Els disgustos i mals moments s'han de passar si, però ràpid perquè hi ha molta molta vida per viure.
M'encanta comprovar que la meva força segueix aqui, que he après a aixecar-me més ràpid de les caigudes. Tinc massa camí per fer com per aturar-me.

Avui me llevat amb ganes de llevar-me. Amb ganes de sentir el sol, de sentir els nens, d'esmorzar com cal, de sentir l'Abril. Me llevat amb ganes de caminar i de seguir fent camí.

dilluns, 4 d’abril del 2011

Rectificació

Tot té un limit si. I tot té conseqüències. l'Experiència no existeix quan es tracta de conèixer el límit.

diumenge, 3 d’abril del 2011

Viure al límit

El problema de viure al límit, és que el límit no existeix. ( o si?)