Pàgines

dimecres, 9 de maig del 2012

La primera BSO de l' Emma



Fa uns dies que he descobert, que a l'Emma li agrada que li canti. Es mou molt ( cosa que jo interpreto com un, molt bé mama!!) i un cop al dia fem sessió de cançons de bressol. Generalment o faig després de dinar. Perquè és una estona que m'estiro al sofà a fer el mandra i que ella està desperta esperant l'Àpat!.
Diuen que quan neixi podrà reconèixer les cançons que ara li canto, no se si això és cert, però a mi em fa il·lusió pensar que si.
Estic preparant un cd també amb les cançons que li canto perquè aixi les pogui portar al cotxe o perquè simplement en tingui un record:)

Us deixo la nostra selecció haviam que us sembla!
A més, les canto amb aquest ordre...

Petonets!

1.- Cançó de Bres per una princesa negre.



2.- Bamboo ( Antònia Font)



3.- El setè cel ( Jaume Sisa)



4.- Pare ( Joan Manel Serrat)



5.- BSO Pocachontas , " Colores en el viento"



6. Bona nit ( Els Pets)



7.- Puff, el Drac Màgic ( No se ben bé de qui és...)





El pròxim dia cançons per parir ( l'Hospital em deixa porta música per escoltar durant el part), s'admeten propostes!!







divendres, 4 de maig del 2012

Aprenent

En aquesta vida, casi tot s'aprèn. La nostra vida es en part, aprenentatge ( i més si ets una pedagoga convençuda com jo). El meu pare de petita ja em deia, com aprenent els cadells? fixant-se amb els altres i per instint. No ho sé quan del cert hi havia e aquestes paraules, però si que mirant enrera i observant com he après la majoria de coses, observo que han estat per imitació, observació i comprensió. En aquests moments de la meva vida, puc dir que ha ser una embarassada també s'aprèn. Si. JO estic aprenent a "estar embarassada". Ahir al vespre pensava en que ara estic molt millor, més tranquil·la i ordenada mentalment, en part perquè "ja en sé una mica d'estar embarassada". Recordo el dia que vaig saber que seria mama. Tot i que era un embaràs molt desitjat i buscat vaig sentir pànic. Il·lusió també, però vaig sentir un pànic i una soledat brutal de cop. Era com si el meu món s'hagués aturat de cop i el dels altres no. I això feia que em sentis molt sola. No comprenia res, la revolució del meu cos era imparable, el malestar era agotador, la incomprensió dels demés també. D'això també he après que una embarassada quan necessita més suport és al principi perquè és quan més sola i confusa es sent. Frases com : " però si estàs de molt poc!" , " si no se't nota gens", " si ara es millor no parlar-ne, per si de cas (?¿?¿?)"; frases així no ajuden gens. El que jo necessitava era que em diguen que tot anava be, que era normal sentir-me així, que no tingués por, que no em guardés les pors sinó que les compartis. El primer trimestre també és solitari, perquè només hi ha una visita a la llevadora , una analítica i una ecografia al final. I també crec que es un dels moments on més s'agareix una bona visita amb els professionals. Be, en mica en mica, i conforma passen les setmanes, vas superant proves, vas coneixent les sensancions que el teu cos desenvolupa, a mesura que tot s'activa, començes aprendre el que és " estar embarassada". L'altra dia li comentava a ma germana, que si que tinc dolors, i si que molesten, però aquest dolors ja no em fan mal ni em preocupen, perquè he après i se, que son normals i formen part del procès. Això em fa molt més suportable els dolors musculars, el cansanci... Recordo el primer dia que vaig córrer cap a Urgencies, estava acollonida. Ara mirant enrera puc veure que aquell dolor el sento ara també, però forma part tant de mi que no em preocupa, i per tant no m'angoixa i a la vegada, no em fa tant de mal. He après també a moure'm entre els diferents professionals de la maternitat. Se a qui m'he de dirigir quan ho necessiti, com volen que presenti els analisis. Ordenar el paperam divers de la manera que m'ho demanen. Se on m'he de dirigir per les classes pre-part, on està tot ubicat.. Soc casi una especialista el desxifrar ecografies, informes, analítiques sense entrar en xoc... En resum, que ja tinc la ESO de l'embaràs aprovada i apresa, ara a unes setmanetes per entrar al tercer trimestre, tocarà aprendre les lliçons pre-selectivitat. Fins el dia de la prova final. Ahir recordava també que pocs dies després de saber que seria mama, vaig agafar una febrada i un encostipat de cal déu. Vaig trucar a sanitat respón ( soc molt bona ciutadana jo, i faig els passos sempre que s'han de fer) i reien de mi. NO sabien ni que dir-me. Sols volia saber que podia prendre i com. Em direu histèrica però aquell fi d'any estava aterrada de por, per les circumstàncies , l'encostipat... Vaig tenir sort que l'Ignasi, em va aconsellar i tranquilitzar, i li estic molt agraïda. En fi, ja que em trec la "L" de novata, que ja son més de 5 mesos i ja puc dir que " en sé " una mica més. El problema és que quan ja domini la matèria em tocarà tornar a començar i aprendre a ser mare. pd: fa dies que canto aquesta cançó, sense recordar si l'he sentit fa poc. Serà per alguna cosa. Aquí us la deixo!