Pàgines

dimecres, 31 de març del 2010

Dia de Mimos!


Bon dia!!


Avui tinc un dia molt relaxant... Al matí a la Pelu ( vull tornar-me a posar les metxes roses i tallar una mica les puntes...), a la tarda tinc dos massatges. Primer un drenatge limfàtic i segon un massatge cervical:) Ja em toca un dia d'aquest que des de que soc a casa no he parat ni un moment.


Ahir a la tarda vaig estar fotudeta i a la nit vaig vomitar un altre cop. El que passa es que ara m'ho agafo amb més tranquilitat. Però clar no deixa de ser angoixant! Haviam si avui passo el dia millor! Sort que tinc el dia de relax que segur m'ajudarà :)


I demà ja dijous, que ràpid que passen les setmanes! a aquest pas arribara l'estiu i encara estaré menjant sopes!


Ahir vam veure una peli Shutter Island del Leo di Caprio i la veritat.. te força a desitjar. Busca un ambient fosc i tenebre i busca el suspense, pero es queden a mitg camí i hi ha moltes escenes amb un tó una mica cutre la veritat. I la historia quan es defineix, es predecible al final. Be, aquesta es la meva opinió, potser no tots pensareu el mateix!


Ahh i la setmana pasada vaig veure EL Mal Ajeno, que només per veure l'Eduardo Noriega ja val molt la pena... La historia esta be, es diferent tot i que te un ritme molt lent i encara que es precindible el final te la seva emoció. Genial la fotografia i el repartiment. Pel meu gust li falta un xic de ritme, pero en general la opinió es positiva.


Demà vull veure la Ultima del Woody Allen, ja us explicaré..


Be, marxo a la pelu haviam si me pongo look de primavera!


Petons:)

diumenge, 28 de març del 2010

Dieta post-cirugia

BOn dia, i Bon diumenge de rams per aquells que aneu a beneïr la Palma!!!

Ja soc a Granollers!!! COm que sembla ser que ja ha passat lo mes dur, m'he decidit a tornar a casa meva ( fins ara estava a casa els pares) per intentar agafar el ritme de nou, ja que si tot va be el dia 12 m'incorporo a treballar! ( tinc tantes ganes de veure les mes companyes i els meus nens!!!)

Ja no tinc tant dolor, i tinc mes ganes de fer coses i també puc estar més estona caminant. L'ultim camí que queda es la dieta que estic fent ara. En principi hauria d'estar a la fase 2 o 3 pero estic a entre la 1 i la 2!

He pensat interesant explicau-se que menjo actualment i com haurà de ser la meva dieta per los restos de los restos! jejej

mati:

- una tasa de llet ( sense lactosa) amb una cullerada sopera de cereals dextrinats ( els dels bebes) i una cullerada de postres de galeta maria picada.

migmatí:

- actimel o yogurt i les vitamines!

Dinar:

Sopa de verdures ( carbasa, porro, carbassó, ceba, patata..) tot batut dins del caldo més un tros de pollastre, peix o pavo tot batut també amb la sopa.

Berenar 1:

- Papilla de fruita ( maduixa, pera , platan i yogurt)

Berenar II:

- Gelatina o yogurt o Actimel.

Sopar:

El mateix que el dinar


Resopó:

Yogurt amb el sobre de calç.


De moment aquest cap de setmana ho he pogut fer tot molt be. I haviam si puc anar passant al menjar triturat.. La veritat es que em fa una mica de por pero, en mica en mica...

divendres, 26 de març del 2010

llibres, llibres i més llibres



Sempre m'ha agradat molt llegir. I no se perquè no ho faig més sovint. A vegades llegeixo tres llibres amb una setmana, no puc parar i llavors pot passar dos mesos fins que no començo el següent i quan ho faig penso : " Perquè no he llegit fins ara?" ... Porto dos anys que llegeixo casi un per setmana, alguns de nous i també estic relligint llibres que feia temps que havia llegit.


Això si, no dono gaires oportunitats. Obro el llibre i començo a llegir i si a les 15 primres pagines no m'ha enganxat el deixo a l'estentaria per més endevant. Potser haurià de donar més pagines de marge, pero no ho se, o m'agrada en la primera impressió o ja no ho farà.


Ahir em vaig comprar tres llibres: " Els judadors de Whist" de Vicenç Pagès JOrdà, ( el vaig sentir en una entrevista a RAC 1), " Olor a colònia" ( també vaig sentir l'entrevista i varia gent n'ha parlat molt be) i " El cel es blau , la terra blanca " de HIromi kawakami". En aquestes ultimes adquisicions també incloc les que em van regalar per reis: " El fin del Mundo y Un despiadado Pais de las maravillas" de Marukami, "Invisible" del Paul Auster , " la Isla bajo el mar" de Isabel Allende.


He citat aqui, dos dels meus autors preferits , el Paul Auster i Haruki Marukami. He llegit tos els llibres dels dos autors i pel meu parè els dos estan fent camins diferents.

Paul Auster va anar agafant estil i maduresa amb els seus primers llibres, alguns son rodons com " tombuctú, La ciudad de Cristal, triologia de Nueva York..) fins arribar a Broklyn Follies que per mi es un dels millors de l'Autor. Però seguit d'aquesta ultima ha caigut en una narrativa molt negre i dispar i els ultims llibres com " Viatges per l'Scriptorium" , " un home a les fosques" o l'ultim " Invisible" son per mi una devallada... ( Evidenment sota el meu humil punt de vista).


Pel contrari el Haruki Marukami va començar amb una literatura molt fresca i buscant un estil concret. A mi em va encantar l'estil de " mi Amor Spuntnik" i llavors vaig anar llegint tots els posteriors tal i com anaven sortin ( que no ha estat per ordre cronologic aqui a España), Tokio blues va ser potser el que el va donar a conèixer i apropar més a la societat. Un llibre que t'atrapa des del primer moment, han seguit altres com "Kafka a la Platja," ( el millor per mi), " Sauce ciego, mujer dormida" i " After Dark". Aqui a España ara s'ha editat el de " El Fin desl Mundo y un despiadado País de las maravillas". Aquest es el que encara hem queda per començar.

Per mi cada llibre del Haruki Marukami es més profund i m'atrapa més. Perfila el seu estil amb unes pinzellades que només ell sap fer i descubreixes com domina els ambients foscos i tenebrosos trobant-hi molt més que la foscor... Aquella escala de grisos que sempre trobem en el seu Japó natal.


dijous, 25 de març del 2010

Records ( part 2)

div El dissabte dia 27 de juny hem vaig aixecar a les 12 del mati ( m'havia pres una pastilla per dormir ). Feia un sol brillant i una temperatura genial:) Hem vaig aixecar i al veure l'hora vaig dir " ostres que bé , no tindré temps a posar-me nerviosa!". A casa no hi havia ningú, només una nota dels pares : " Som a la Barraca acabant de preparar coses, fes a buscar un pollastre a l'ast per dinar. A les 14h serem a casa" Hem vaig vestir, veure un got de llet i vaig trucar a una amiga.

" Alba m'acompanyes al mercat a buscar pollastres? Ok esn trobem allà! "

Vaig sortir a fer un vol pel mercat mentre pensava.. avui em caso!!!! Al mercat vaig trobar uns tiets i hem van dir " que fas tu aqui? que no tens feina?" jejeje, m'enrecordo que hem vaig trobar una companya que feia temps que no veia i hem va dir, que com et va la vida? i li vaig contestar doncs mira aquesta tarda em caso! La seva care era de Poema!!


Un cop vaig tenir el pollastre vaig arribar a casa , vaig parar la taula i van arribar els meus pares!

No vaig dinar ( a vegades el menjar s'hem posa malament si estic nerviosa) i tot i que tenia gana vaig preferir no menjar. Vaig veure una botella de vi comprada per l'ocasió, vaig picar 4 patates al forn i vam brindar.


Organització va dir ma mare!!! Laura a la teva dutxa ja! Papa frega la cuina, i la meva Mare i ma germana es dutxarien a l'altra lavabo i es començerien a arreglar.


Vaig enviar-li un msm a l'andres " estas bien? t'he presentaras? como va todo? te quiero! " i va contestar " claro que estaré, estoy muy nervioso, todo bien".


A les 16h va arribar el meu millor amic, que tb era el perruquer i el meu padrí de noces. Hem van pentinar mentre la familia s'arreglava. Hem van deixar preciosa. Llavors hem vaig posar el vestit, la meva mare i la meva tia hem van ajudar.


Hem vaig mirar al mirall i vaig respirar i pensar " ara això va enserio, estas preciosa i serà un dia molt bonic, somriu Laura" .


Quan vaig pujar al menjador ja hi havia gent que va dir " guauuu! " el padrí hem va regalar el ram i llegir el vers ( vaig contenir l'emoció). Va arribar la maquilladora i mentre em maquillava tothom va començar a marxar. Hem vaig quedar amb el meu Pare. Hem va fer fotus. ara si que estava oficialment nerviosa.


Vam pujar al cotxe i xino-xano cap a la Barraca... Quan vaig baixar del cotxe vaig veure que precios estava tot. Als peus tenia una catifa vermella que hem portava fins " L'altar". Va sonar la Musica hem vaig agafar al meu pare i vaig simplement disfrutar del moment.


La cerimonia va ser PERFECTE. I sense adonar-nos ja estavem oficialment casats...

Després tot va anar sobre rodes, tot van ser somriures, emocions, petons ( els nostres amics es van encarregar d'animar la festa..) i després vam estar ballant i beguent fins les 6 del mati...


i l'endemà al mati vam portar la sogre a casa nostra i a la nit agafavem el vol per anar a CRETA!!!


En definitiva, va ser un dia rodó, perfecte, envoltat dels que estimem i dels que ens estimen. La musica, el temps, el lloc.. TOT va ser perfecte! tothom diu que jo desprenia felicitat i alegria.. i era perquè em casava amb l'home del qual estic enamorada envoltada de la meva gent:)


Uau! quin rollo us he fotut... ja ho deixo fins demà!


:)

Records ( part 1)



Avui us parlaré dels records. I el millor i més bonic record que tinc és el del meu casament... Aquest dissabte fare 9 mesos de casada!

Primer de tot us deixo l'enllaç de la meva canço d'entrada! Com més l'escolto més encertada la trobo :)) Perdoneu que encara no se penjar videos!

http://www.youtube.com/watch?v=aZmFmcy2S38

Diuen que totes les dones de petites somiem amb el dia del nostre casament i que volem que sigui perfecte. COm sempre jo no soc com " la majoria" . Mai m'havia pasat pel cap casar-me, ni molt menys de blanc i fent una festa...

Porto mes de 6 anys amb l'Andrés i mai en la nostra relació vam parlar de Casar-nos. Però va haver-hi una època molt dolenta on la mort ens va trasvalsar de manera sobtada. Li van detectar un càncer terminal al meu sogre i la meva sogre ( malalta de TOC) quedava sense el seu cuidador. Quan vam començar a fer papers, visites de metges.. etc etc etc, ens vam adonar que jo com que no estava casada amb l'Andrés no podia ajudar-lo ni ha omplir formularis ni ha fer visites.. Llavors vam decidir que " arregleriem els papers" per poder-nos fer càrrec de la meva sogre a casa i poder moure els papers els dos. . Com que les nostres families no s'havien conegut, vam decidir casar-nos quan el seu pare encara sigues amb nosaltres i fer un dinar les dos families perquè es coneixe-s'hin. Però la Mort va trencar els nostres plans i el que havia de ser un any de vida van ser tres mesos. Evidenment el tema del casament va deixar de ser un segon pla.

Vam passar uns mesos molt dusos i de molts canvis. Però sense enrecordar-nos, els papers del casament estven seguint el seu tràmit en els jutjats.

l'1 de Desembre del 2008 el meu Pare va venir a casa i ens va dir . " Teniu els papers apunts, teniu un any de validesa per casar-vos.. què voleu fer?".

Després de parlar amb l'Andrés vam decidir que seguiem volguent-nos casar però no sabiem quin tipus de ceremonia ni celebració fer. Els familiars ens van animar a fer almenys una festa per reunir-nos tots, que després de tant dolor haviem d'aprofitar els moments feliços per gaudir-los al màxim. " És el vostre casament" van dir els pares pero també el de tots els que us estimem i voler fer una festa!!!!

D'acord, farem una festa, però jo no vull anar de novia! no volem un banquet en un gran restaurant ( ni ho podem pagar) de tres micropalts on la gent es queda amb gana! No volem que la gent s'hagi de comprar roba , ni pagar el cobert, ni fer regals.. que podem fer?

Vam decidir que ens casariem a " la Barraca". El lloc perfecte. La barraca es una caseta que tenen uns amics al bosc, al mitg de les Gavarres. El bosc i la muntanya sempre li han agradat a l'Andrés i per altra banda , la Barraca ha estat el lloc de molts dels meus jocs d'infantesa. PErfecte tenim el lloc per fer la cerimònia!!!

I després on sopem? Doncs ho farem en un restaurant casolà, on poguem seure tots a la mateixa taula i assegurar-nos que a tothom li agradi el menú. Vam celebrar el banquet al Mas Pou un restaurant al vell mitg de l'Empordanet.
el mateix restaurant ens va llogar unes cases rurals pels convidats i per poder seguir la festa a la nit.

Faltava el dia.. vam mirar el calendari... El juny sempre ha estat el nostre mes i casualment el 27 de juny ( el dia que ens vam conèixer) queia en dissabte! Perfecte!!!

Ens quedaven doncs 6 mesos per avisar a la gent i preparar les coses ! L'Angeles , amiga i dissenyadora nostra, ens va ajudar amb les invitacions, ella ens va fer el diseny i la plantilla i nosaltres a casa les vam fer manualment ( sort que només eren 33!). Vam convidar a la familia mes propera i els amics més propers. En total 52 persones.

Llavors tot va venir molt ràpid.. el vestit ( jo volia anar verda..)que al final va ser de núvia nuvia perquè ma mare i ma germana " va home que estas preciosa, pero si es un cop a la vida..." i la veritat es que quan et veus amb el vestit blanc encertat.. no vols res més.

Triar el menú, el pastís ( el preferit de l'Andrés, La SElva Negre),els detallets pels convidats, els regals que voliem fer, els complements, les flors.. Però tot d'una manera molt relaxada, gaudint el màxim sense estrès. va ser molt fàcil la veritat.

I finalment sense adonar-nos estava dormint a casa meva pensant... demà es el gran dia...

Però aquest tema , es mereix una altra entrada...

Fins després!

dimecres, 24 de març del 2010

Metges


Bon dia a tothom!

Acabo d'arribar del metge, i arribo morta de gana! per mi es una odissea anar a girona i sobretot l'autobus de tornada.. agafo unes marejades!!!!! Mentre es fa la verdura us explicare que tal el metge.

Avui anava a veure la dietista. M'Ha dit que tot el que esta passant es normal, per una part encara no estava preperada per la dieta triturada i el meu estomag no podia digerir res. Ara estic amb la mateixa dieta que la triturada pero tot molt més liquid, els pures han de tenir consistencia de sopa. Pero estic contenta perquè puc menjar caldo de verdures amb fideus petits...mmmmmmmm.

També m'ha dit que nota que tinc massa por i estic massa pendent de tots els canvis.. que m'escolto massa... Potser si, però es que vull fer-ho tot tant bé i vull trobar-me be i a sobre soc impacient .. vamos que em tot això també hem bloqueixo. Hauria de menjar d'una manera més relaxada, perquè segons m'ha dit la dietista si estic tensa per fora tambe ho esta el cos per dins. ara m'han receptat proteina en pols per barrejar amb el menjar perquè esti desnutrida.

Haviam que tal pasem la setmana....

Cada cop que surto de l'hospital, hem passen moltes coses pel cap. Primer de tot la vulnerabilitat que sento allà dins. Quan un te dolor o no es troba be, creu cegament en els metges ( almenys jo). Sento que tenen gran part del "poder" de curar-te i evitar-te el dolor i m'oblido que l'altra part es questió meva, sobretot mental. Per molt be que faci la dieta o segueixi les indicacions dels metges sino estic serena no milloraré.

Un dels altres aspectes que penso quan vaig al metge es que no valorem prou el fet de tenir una S.Social. Jo per exemple no hagues pogut pagar ni l'operació, ni els medicaments, ni l'estada a l'Hospital. Hi ha vegades ens queixem ( sigui per retards, per infrastructures..) sense pensar en la quantitat de diners que costa tot el món sanitari. La despesa pública es brutal!

I finalment també penso que hi ha molta gent treballant, molt professional i que fan que et sentis " persona" . Això es d'agraïr perquè en el món veiem mes els que no son professionals que els que ho són. I jo, m'he trobat amb molts professionals en la meva estada a l'hospital. Gent que m'abraçava o hem donava la mà quan tenia un mal dia. Recordo quan vaig estar a quirofan. Quan vaig entrar li vaig dir al zelador " carai, esto impresiona un poco eh" i hem va dir" tu tranquila que todo ira muy bien" i em va apretar la mà molt fort. Aquest petit gest per mi va ser molt gran perquè hem vaig sentir que importava a aquella gent i els importava el que estaven fent.

Be, en resum.. haig d'entrenar més les meves capacitats mentals per poder treballar amb el cos tots a un. Porto temps treballant-hi però hauré de provar altres maneres perquè està clar que ho necessito.

Be, vaig a dinar ( si se li pot dir dinar) , potser després m'animo i escric alguna cosa més!

Una abraçada!

dimarts, 23 de març del 2010

aquelles petites grans coses!

Com que avui estic positiva i a més he estrenat bloc i estic com un nen amb una joguina nova.. Faré un llistat amb totes aquelles coses de la vida que m'agraden i que hem fan feliç, aixi podre recordar-ho con vinguin temps més dificils.. Es que no se que hem passa que quan venen temps dificils m'esfonso i soc incapaç de posar-me de peu... Hem supera! Llavors tot ho supero pero animicament paso uns dies d'ensorrament... Mira que porto anys coneixent-me i no se com canviar aquests petites coses!

Be, aqui va la meva llista, haviam si us animeu i hem deixeu les vostres " petites grans coses"

- El gust i l'escalfor d'una tassa de té a mitja tarda
- L'il·lusió de veure un email nou d'algu que fa temps que no ens sabies res.."
- Arribar a casa i dir " soc a casa"
- Seure a la platja i jugar amb la sorra
- escoltar aquella canço especial i que et faci emocionar sempre
- Parlar amb la gent que estimes pel simple fet d'escoltar la seva veu.
- Fer petons al meu marit
- Passejar pel mercat un dissabte
- Un sopar amb bona companyia i una copa de vi blanc ( albariño of course)
- Els meus alumnes ( tots els que he tingut) i les seves petites grans frases
- Estirar-te a dormir al teu llit quan estas cansada i pensar " es el més comode del món"
- Aquelles pesigolletes que sento quan agafo un bebè
- l'emoció dels divendres
- la preparació d'un viatge
- Sentir que estas just on havies d'estar en el moment adequat.
- Deixar-se estimar
- Els rajos de sol entre la persiana al matí ( hi ha gent que li molesten a mi m'encanten)
- una dutxa d'aigua calenta....
- Arribar a casa i que hi hagi algu
- Arribar a casa i posar-te el pijama!
- un vermut a la porxada els diumenges amb el diari a la mà.
- Fer castells a l'aire
- llegir un llibre sense parar...
- trobar-te amb gent especial.
i

- les maduixes de primavera amb un raig de llimona!

Benvinguts!


Benvinguts!

Hem dic Laura Almagro. Avui inicio el meu blog. Me decidit a crear un Blog ja que nevegant per la xarxa i llegint altres blogs he après moltisimes coses, i molts d'ells m'han fet pensar, altres conèixer, altres compartir..Espero que el meu Blog, ajudi algu, entretengui a d'altres o simplement hem serveixi com a vàlvua de escapament. Un aparador on mostrar allò que la societat no ens deixa fer, o potser si i no som capaços.

Tinc 26 anys, estic casada( feliçment), estic encarrialant el meu futur laboral. De moment soc un projecte de pedagoga. Treballo amb nens, en el món de l'educació. Fa un mes que hem van operar d'un baypass gàstric i estic fent el camí, recuperant-me. Tinc altres enfermetats associades que ja anireu descobrint ( si voleu). Soc de palafrugell ( soc feta pel i per el Mar)pero visc a Granollers. M'encanten les maduixes!

benvinguts!