Pàgines

diumenge, 29 d’abril del 2012

El nom

L'altra dia, em preguntava una nena de 5 anys a l'escola - Laura , com saps que el teu bebè és diu Emma? qui t'ho ha dit?? Em va costar pensar la resposta, finalment li vaig explicar que el nom l'escollim els pares i si es diu Emma és perquè jo ho he escollit. - I perquè Emma t'agrada em va dir? Doncs perquè te la lletra E d'Estimar, la lletra M de mama i la lletra A de Andrés.

divendres, 20 d’abril del 2012

19 d'Abril del 2012


Ens vàrem llevar nerviosos, era un dia molt important.
la ecografia morfològica diuen que és la més important de l'embaràs, la més completa. Tenim amics i coneguts que al moment de fer la ecografia de les 20 setmanes van rebre males noticies, o van descobrir que hi havia coses en el seu bebè que no funcionaven com ho havien de fer. Per tant arribes nervios al hospital, desitjant que tot estigui bé, sabent que no és garantia de res, que les coses es poden complicar més tard, però desitjant que tot estigui correcte.

L'estona a la sala d'espera se'ns va fer interminable. Jo no podia seure i caminava passadís amut i avall menjant xocolata perquè la bombolleta es mogués.
Ens criden, respirem, m'estiro. L'Andrés m'afaga la mà. Començem.

La ginecòloga m'explica que és una prova llarga i que al final ja em dirà el que, que no ens impacientem, que ella necessita el seu temps per valorar-ho tot correctament. Hi ha un noi ( guapo, molt guapo per cert, )al seu costat que esta fent el MIR.

De seguida li sentim el cor, ens diu mireu això que es veu bategar és el seu cor. M'emociono. Les cames, i mireu... els genitals! Li dic ei que volem saber que és!!
JO sols esperava la confirmació de la meva intuïció.. Innocent de mi!

" És una nena" Segur? I em diu "segurísim" i m'ensenya detalladament totes les parts dels genitals de la meva filla. No hi ha dubte. És una nena.

Miro a l'Andrés, et sap greu li dic plorant? I em diu a mi?? noooo, tenim una Emma!!!! L'Andrés però, no es de cridar l'atenció ni fer drames i segueix concentrat a la pantalla. Li dic a la ginecòloga que estava convençuda que era un nen, em diu que aquestes coses ja passen...

Seguim, li explica al noi guapo, amb una veu molt fluixeta, que ara està mirant els ronyons i les glàndules suprarrenals ( jo en tinc de glàndules d'aquestes??????), ens ensenya l'estòmag, i llavors ens ensenya el bombeig del cor, es veu com uns colors, vermell i blau en moviment... tot correcte li diu al noi.

Ens ensenya el crani, i mira el cerebel i no se quantes coses més, està estona explicant-li al noi guapo, que ha de ser simètric i no se quantes coses més.

Aishh mira, ara mou els braços i es tapa la cara , quina gràcia! M'emociona per tercera vegada. Ens ensenya els ulls i el nas. Silenci a la sala, veig que dona copets a la panxa perquè es mogui, crec que busca la boca. Insisteix , l' Emma te les mans a la boca i es protegeix la cara. Li diu al noi guapo, "és molt important que li poguem veure la boca. Hem d'insistir".

JO em giro i miro l'Andrés, respiro. Segueixen insistin però res, em moc una miqueta i finalment sembla que es deixa veure una mica. Li diu al noi guapo, " sembla tot correcte la mandibula si, però els llavis no els podem veure amb claredat, això ho haurem d'especificar".

Ara busca la columna, m'explica que esta situada en posició cefàlica, al meu costat esquerra. Amb la columna per la banda exterior. Tot correcte. Mesura el fèmur.
M'ensenya el cordó umbilical i com ens alimentem i estem conectades.

li va cantant a la infermera totes les dades, números que desconeixem. Que si cordó de tres punts, que si placenta anterior, que si mesures i més mesures.

Intueixo que el documental s'acaba, em diu que per acabar veurem la placenta i com es mou. Veig unes ondes que no entenc i diu que tot sembla correcte.

Al finalitzar,ens dona l'informe i apa cap a casa.

Sortim de la consulta , ens abraçem i plorem una estona. És una Emma! una nena. Sento una mica de shock, és una sensació difícil d'explicar. No la visualitzo no la imagino, però de cop i volta tot és més real que mai.

L'Andrés marxa a treballar, i jo recullo a ma mare que ha vingut des de Palafrugell per passar el dia amb mi. Anem a comprar alguna coseta de roba per l'Emma, i vaig a mirar preus de coses que tinc a la llista interminable de l'Emma.
Dinem i truquem als familiars. Encara estic en shock. Ma mare m'ho diu, estàs descol·locada oi?

A les 18h arribo a casa i m'assento al sofà. Tremolo i estic marejada, realment he menjat poc i caminat molt. Prenc un yogurt però el tremolor no passa. Respiro. Ara si, ara ja ho entenc. Seré mare. HO seré d'una nena preciosa. L'Emma acaba d'entrar a les nostres vides per canviar-les per sempre.

Sento un amor infinit, mai havia sigut tant feliç.

Però oh... encara queden 4 messos....

dijous, 19 d’abril del 2012

És una bombolleta!!!!

La meva intuïció, els meus somnis, tot... ha fallat!!

La Bombolleta volia ser una Emma i és la Emma més bonica del món:)

Estic molt emocionada, tan que no puc escriure res més fins que respiri un xic!!!

divendres, 13 d’abril del 2012

+20

20, la meitat. Ja som a mig camí. Ara tothom diu que em passarà ràpid, no ho sé, però ja no sabem concebre la nostre vida sense imaginar-te dormint en el bressol que el papa ha muntat. Sense els sorollets a la panxa després del tros de xocolata. Sense els cercles vermells al calendari senyalant els dies que falta per tenir-te als nostres braços i dir-te a cau d'orella que t'estimem.

diumenge, 1 d’abril del 2012

Primavera a can Bombolletes




Perquè la llum ja té un altre color, perquè ja no cal passejar l'abric, perquè el bosc té una altra olor, perquè inagurem la terrasseta a casa, perquè estem de vacances!

Perquè em vesteixo amb colors clars, i perquè els vespres allarguen més, perquè la mar té un altre gust, perquè em desperto amb il·lusió...

Ja és primavera a can Bombolletes! I el/la bombolletes es va fent gran...