Pàgines

dilluns, 2 de setembre del 2013

El pèndol




Diuen que la vida és com un pèndol que va i ve.

Hi ha temporades que el pèndol s allunya i no sabem quan tornarà. Temporades que les coses no surten bé, o es possen lletges i difícils. NOsaltres portàvem uns mesos així. Problemes de feina i econòmics, com mig païs, però que preocupen molt més quan tens una criatura.

A casa també i amb l arribada de l Emma tot està en un desordre extrany . Ens costa a tots trobar el lloc. Ens costa a l' Andrés i a mi trobar-nos. I molt.
I si hi ha petits problemes a diari encara més.

La setmana passada haviem de marxar de vacances. Quan erem allà i degut altres problemes, vam haver de tornar, quelcom dins meu es va accelerar. Vaig notar una força extranya, molt mal de cap com una explosió.

Sona el telèfon. Entrevista de feina. L' oferta pinta bé. Entrevista de feina d aquí 2 hores? sort que acabem d arribar. Em dutxo i marxo.

Passo la primera entrevista. L' Endemà al mati, segona entrevista. L' Endemà la feina és meva. I de pedagoga. Ni en somnis. És la feina que sempre havia desitjat.

A tot això, mirant escoles bressol.

Al poble ni havia una que m agrada molt, per sobre de les altres. Però sabia que era molt complicat entrar. Les places s adjudiquen al maig.

Truco. Acaben de tenir una baixa. Tenim plaça. Vine avui mateix a fer papers i entrevista amb la tutora. Haurà de ser a la tarda, al mati firmo un contracte...

Tornem de firmar el contracte, de fer papers de la llar d infants. Parlem amb l Andrés al cotxe sobre una compra necessària. Ens cal una altra cadireta pel cotxe. Però
d on treiem els diners? Semàfor vermell . Mirem per la finestra i al costat del container hi ha una cadireta. I està perfecte!

La carraguem al cotxe. L Andrés treu la roba per rentar-la. A dins la funda hi ha 10 euros per poder comprar la primera bata de l Emma.

El pèndol ha tornat.

Dimecres a Sabadell comença la que pot ser la feina de la meva vida. Avui he deixat a la fada per primer cop a la llar. Ha sigut un parell d horetes.
He plorat molt més jo que ella. Quan l hem recollit ens hem abraçat tots tres i hem marxat a passar el dia a Sabadell.

Avui he sentit una cosa que fa temps que no sentia. Avui he sentrit que quan estem els tres tot és perfecte. Que hem de ser els tres per avançar i que l' univers ens està donant una empenta perquè creu en nosaltres.