Pàgines

dilluns, 23 de gener del 2012

Transformació.


Fa dies que m'observo i em miro i em sento diferent. Avui he caigut del que estic fent.

Fa dies que teixeixo un capoll on em refugio. Suposo que serà per viure intimament el procés de la meva vida. La trasformació de la meva vida. La que em portarà d'aquí a 7 mesos a ser mare.

Em costa entregar-me aquesta transformació. Ho reconec. Per això quan em trobo encongida dins el meu capoll, em sento diferent i enyoro la Laura. El ball hormonal, les pors i neguits, la il·lusió i la son, són els fils amb els que m'envolto i em protegeixo. Em fa por no saber amb que em convertirè i en veure que aquest procés no té marxa enrera. En que he d'abandonar-me a aquest sentiment i sensacions que tinc, sense oposar la resistencia que hi estic oposant. Potser tot em sera més fàcil.

NO hagués pensat mai que seria un procés tan complexe des del primer dia. Tan íntim i extrany. El dolor d'ovaris no es res comparat amb la sensació de buidor i desconeixença que sento ara mateix.

Potser demà serà diferent, ara que la vida es mou per setmanes. Segurament quan sortim del capoll no recordarem els sentiments contradictoris dels primers dies que el teixia en solitari.

Seré mare aquest Agost/setembre. I això fa més vertigen del que pensava.


dimecres, 4 de gener del 2012

Felicidad que bonito nombre tienes....

Aiiiixxxxx

Estic

taaaaan


contenta


que només vull posar això...

que estic

super


contenta!


Felicidad ( la Cabra Mecánica)

Mata más gente el tabaco
que los aviones,
y he perdido el miedo a volar,
y enciendo la faria de las grandes ocasiones
en las nubes tengo un “Bemeuve”,
una “Pleiestetion”
tu foto y un par de postales,
sigue escribiendo donde quiera que tú estés.

Felicidad
que bonito nombre tienes,
Felicidad
vete tú a saber dónde te metes.
Felicidad
cuando sales sola a bailar
te tomas dos copas de más
y se te olvida que me quieres.

Nada mas verte
le dije a mi sentido común
que no me esperara levantado
y al volver a casa una nota en el “livinrum”
un adiós en los morros
y desde entonces duermo solo
fintito, acabado, caramba
y pagando los recibos de la luz.

Cuando menos lo esperaba
de pronto un día
a mi puerta llamó la alegría
y resulta que tenía tu carita
y resulta que estabas tan rica

y devoré tu piel, tu carne y tus espinas,
y rebañé,
to el suco, suco, suco, y rebañé.

Desde entonces en verano
nunca pido ensaladilla
ni antes de dos horas de digestión
me tiro al mar
he dejado de abusar
del tabaco, del café,
del tinto y del prozac,
pura Felicidad.