Pàgines

divendres, 23 de setembre del 2011

sorpeses al youtube



Semblava impossible, però ja és divendres! Yuhuuu

diumenge, 18 de setembre del 2011

Diumenge

Avui me llevat buscant el llençol enredat als peus, l'aire fred que ha entrat per la finestra ha fet que sentir després de molts dies, el llençol sobre la pell i fins l'espatlla fos una benedicció.

NO ha estat una setmana fàçl penso estirada al llit, cert és que ningú em va dir que fos fàcil. Tant d'esforç per tan poca gratitud, per tant poc temps, per una feina tan precària. Però és la meva filosofia, la responsabilitat i la professionalitat per davant de tot. Soc així i no ho puc evitar. I si, potser és precaria, però de moment és l'únic que tinc i com a feina es mereix tots els meus respectes.

Arrencar un curs sempre costa, quan deixes d'estrenar llibretes i xandalls, els principis de curs perden la seva gràcia. I més si la calor apreta tant com ho ha fet aquesta setmana.

Però tornem avui, al llit, a l'aire fred entrant a la fosca habitació, pensant en que he de fer quelcom per canviar una mica el meu rumb. Aquesta sobre allargada trista i melencòlica no va amb mi. NO soc així.

Un dels objectius que em marco i que fa temps que hauria de fer, per recomanació de metges, psicòlegs, i altres professionals, és que he de buscar una activitat que em buidi de tota la energia que no se canalitzar i que vaig guardant a dins, la qual tard o d'hora acaba sortint a l'exterior en forma d'ansietat.

He provat moltes coses i cansada de que no funcionesin potser he anat descuidant aquesta recerca. Doncs bé, ho he de fer, per mi, pels que m'envolten, per la salut, per la vida i perquè ja toca posar fil a l'agulla.

Es diumenge , un diumenge tapat, gris i que amenaça pluja. Tinc ganes que plogui, si plou fins i tot sortiré al terrat a empapar-me d'auqesta pluja, que avui considero depurativa. Pluja que s'emporta la pols d'un estiu, pluja que amb una mica de sort ha de matar uns quants mosquits, pluja que avisa que l'estiu s'acaba. Pluja que escombri la tristesa de la meva pell.

Bon diumenge!

La cançó d'avui és la canço perfecte per depurar-se, saltar i fer l'amor sota la pluja :)

dilluns, 12 de setembre del 2011

5 " pesols" bons d'avui

Avui, avui no ha sigut un gran dia, els canvis tot i que a la llarga potser porten coses bones, costen. Nous alumnes, nou equip, nova escola..
Tot i així li dedico a l'Ana aquest post. Ella em va dir en un comentari que reflexiones al llarg del dia i anotes 5 coses bones que m'hagin passat avui.

És molt difícil Ana, molt, però aqui van...

1.- El director de l'escola m'ha rebut diguent que li havien parlat maravelles de mi
2.- Els nens de la ESO saben rentar-se les mans i fer pipi ells solets.. després de l'estiu amb els menuts de l'escola, tenir un grup independent en aquest sentit, ha estat una grata sorpresa.
3.- He tingut temps per fer un bon sopar... Hamburgueses, escalivada i patates al forn!
4.- Les ex-companyes de feina m'han enviat un missatge molt bonic.
5.- Un home a la panaderia m'ha dit que tenia uns ulls molt macos

Demà serà un altre dia...

diumenge, 11 de setembre del 2011

I un dia, serà demà?

Què és pot fer quan s'espera un futur millor? O s'espera trobar una resposta o veure clar el camí?

- treballar del que sigui con tal "d'anar tirant"
- Estudiar ( si és que es té voluntat...)
- Llegir ( porto 7 llibres en dos mesos)
- Anar al cine
- Veure les 7 temporades de 24 i com el Jack Bauer salva als americans d'actes terroristes ell solet.
- Fer puzzles ( aquest ultim de 2500 peces el tinc atravessat)
- Escriure les penes al Blog.
- Llegir mil blocs més macos, més interessants, més divertits i mes currats que el teu.
- Dormir
- Dormir
- Dormir...




Demà començo una nova feina d'aquestes " d'anartirant.." Escola nova, poble nou i amb els més grans de l'escola. En altres circumstàncies segurament estaria contenta perquè creuria que és una nova oportunitat. Però desenganyem-nos, estem allà mateix diferent lloc però mateixa sensació.

dijous, 8 de setembre del 2011

Tenir o no tenir fills


Estic (estem), en aquells moments de decidir fer el salt cap a la maternitat ( paternitat). Fins fa un mes, ho teniem força clar, de fet ens vam llençar a l'aventura, ens feia il·lusió i no ens fa por la nostra tasca com a pares. Però jo aquest ultim mes li he estat donant moltes voltes. MOLTES. Primer de tot penso que ser pares és un acte força egoista. Es a dir, soc mare perquè jo vull tenir un fill i perquè sento que vull ser mare i perquè jo vull viure aquesta experiència, però si intento ser menys egoista, que li espera aquest fill/a? Un món injust, difícil, uns pares que segurament no li podran dedicar tot el temps que necessita, una societat comdemnada al fracàs i qui sap quantes desgracies més. Si, ja ho sé soc catastrofista, segurament tb li esperen moltes coses bones però desenganyem-nos, no vivim en un mon de walt disney. NO tindré un fill i aquest serà feliç per sempre més. I si el meu fill/a és un desgraciat tota la vida, em sentire molt i molt culpable. I si algun dia em diu - Mama preferiria que no m'haguéssis parit mai?

Què és el més egoista portar fills al món o no portar-los? Si analitzem el món i la situacio personal, que és més sensat, tenir fills o no?

Molts em diuen que aquestes coses no s'han de pensar gaire, però és que jo, gràcies a la feina i a la família he estat en entorns on he vist el patiment de molts fills que ho estan passant molt malament perquè els seus pares han estat uns irresponsables. Aquestes coses s'han de pensar i molt. I això no te res a veure en desitjar. Ser mare és el que mes desitjo al món, però no per desitjar una cosa s'ha de fer o tenir sense importar-nos les conseqüències. NO vull comportar-me com una nena capritxosa. I quan més hi penso i més ho desitjo també penso que ningú voldria néixer ara en aquest món.




Pd: Aquest ultim any han nascut fills d'amics i família, els quals estimo molt i estic segura que tindran una vida molt bonica...( que no se me ofenda nadie!!)

dimarts, 6 de setembre del 2011

Mal Karma


Arribar a casa, després d'una dura jornada laboral,acumulant l'agotament d' una nit sense descans i una jornada de 16 hores de treball el dilluns; (segueixo), arribar a casa, fer el sopar, posar una rentadora i que al cap de mitja hora et trobis la cuina inundada perquè la rentadora s'ha espatllat...és com tenir de company de pis Murphy en persona!!!

Estic tan cansada, que endrapo el sopar tot esperant un email amb uns documents a imprimir per demà la feina...( va tard el jefe!!); mentres m'adormo llegint al facebook les novetats dels meus " amics" i faig aquest post tan avorridot.

A la que imprimeixi els documents faig un salt al llit i fins demà a les 7h!!!

I no és maco el setembre?

* no, no ho és!