Pàgines

dimarts, 31 de maig del 2011

28

Avui faig 28, i demà 28 més un dia, l'altra 28 més dos dies.. I així passen els dies, les setmanes, els mesos i els anys. Se que sempre dic aquest any serà diferent! I si, sempre ho acaba sent per una cosa o per una altra, però aquest any crec que tornarà a ser un d'aquells anys estrella, ja que començo a donar forma als meus desitjos que espero ben aviat poder compartir amb vosaltres.

Com passaré el dia d'avui?

1.- Un bon esmorzar
2.- A la feina he comprat piruletes per tots els nens de l'escola :)
3.- Tarda lliure a casa, segurament aniré a la piscina
4.- Assaig i assamblea castallera. Diuemenge actuem per l'ascenció a casa!
5.- Compartint un tros de pastís amb l'Andrés

Show must gon on!

dimecres, 25 de maig del 2011

El lladre del temps

Senyors, senyores, nens i nenes!

M'han atracat! M'han robat! Algú em va robar el mes d'abril, i també m'està robant el mes de maig. Els dies ja no tenen 24 hores, algú esta jugant amb mi i escurça els dies i les nits tant com pot. Algú m'ha robat els cap de setmana. Abans d'ahir erem 30 de març i avui ja som 25 de maig? NO, no, això no pot ser!! Però qui voldria robar-me a mi el meu temps? Qui voldria escurçar-me els segons, minuts i hores?
Perquè sento que estic participant en una cursa?

Si algu troba un xic de temps del que m'han robat ( jo perdre el temps, no el perdo, per això sé que me l'han robat) si us plau feu-me'l arribar!! Us ho agraïria de tot cor.

pd: Ignasi he tingut problemes per comentar el post anterior! Genial la referència a Auster! Resulta que es mutuo entre ell i jo doncs ;)

pdbis: La cançó d'avui és d'un grup que he descobert fa relativament poc, fan versions de cançons actuals donant-li rollo seixentero... Hem donen molt bon rollo!



dilluns, 16 de maig del 2011

Quan no hi han paraules, lletres


Sempre que tinc un disgust, recorro als llibres. Els llibres em curen, em cuiden. Després del disgust d'ahir vespre, aquesta tarda he anat a una llibreria. Hi he estat un parell d'hores. Olorant i fullejant llibres, buscant el consol que les lletres sempre m'han donat.
Me comprat dos que deboraré aquesta mateixa nit. No tinc mesura amb els llibres ni em sé dosificar. O no llegeixo durant messos o llegeixo un llibre per nit. Els llibres em consolen. Em sento acompanyada. Quan llegeixo només existeix la historia i jo i sento que el llibre em protegeix de tots els pensaments que sols em destrueixen. Aquest dies sempre porto un llibre al bolso. Avui m'he comprat els dos que em faltaven per tenir tota la col·lecció del Paul Auster. En castellà. El català em resulta massa proper per que el llibre em protegeixi com ho necessito. Quan es tracta de passar un disgut amb la lectura, la lectura ha de ser amb castellà, ja que dona el toc de distancia just i necessari.

He sortit ja de la llibreria amb un altre ànim. Els llibres sempre hi seràn. Els llibres ens respecten, els llibres no ens abandonen, els llibres ens entenen. Els llibres no ens jutgen, els llibres fan companyia. Un dels millors regals dels meus pares va ser el fet de ajudar-me a tenir hàbit lector i ha despertar-me interès per la lectura. Sense adonar-se'n em van fer forta. Els llibres em fan forta. I saber gaudir-los em fa poderosa.

Per mi el millor antidepressiu, la millor medicina, un dels millors amics.

Ara que em dolen les paraules, les lletres dels llibres em consolen de nou! Quina sort que tinc!!

diumenge, 15 de maig del 2011

Debut a Girona


Avui actuo a la meva terra per primer cop! A Girona temps de flors!! I em fa molta il·lusió estrenar la camisa un dia com avui. Despres d'un mes i mitg , ja puc dir oficialment, que soc mebre dels xics de Granollers!!!
A gaudir dels castells!!!

Bon diumenge a tots:)

dimecres, 11 de maig del 2011

Capvespre

M'agrada que la nit caigui a poc a poc, i el capvespre s'allargui d'aquesta manera. Quan el dia s'acaba és quan somric. Ja no penso en tot el que he de fer, ja no penso en tot el que no soc, en tot el que voldria fer i no he pogut. El capvesrpre flueix entre cassoles fent el sopar, entre la dutxa i la olor a casa. Tan se val intentar arreglar el dia. El capvespre és per mi. No penso en l'endemà, ni tampoc en l'avui. Sols és una desconexió de la realitat present.
Sovint però, hem desconecto massa del món. On ets Laura em pregunten? NO ho sé, em perdo masses hores en una realitat paral·lela. Potser és una manera de desentoxicar-me de Laura. Masses anys amb Laura al 100%, tot i que l'estimo a la Laura, potser estic una mica tipa d'ella. Al capvespre no soc ningú.
Vigila Laura em diuen, tan se val, no hi penso, ja tornaré o tornarà?

diumenge, 8 de maig del 2011

Realitat


Perquè la vida no és com les pelis? si, se que en molts casos la realitat supera la ficció, però en altres la realitat trenca la màgia que haviem creat tot sentint-nos protagonistes d'històries dignes d'òscars.

La realitat és humana si, però també es cruel i a vegades tremendament desmoralitzadora i ambigüa. La lluita entre allò somiat i allò real d'un mateix fet és un exercici que costa païr i molt.

( porto una setmana de ressaca però sense haver begut res...)

El mar, crec que necessito el mar...

dijous, 5 de maig del 2011

El dia després

Be, l'examen ja està fet. Per fi vaig poder fer l'examen, perquè el dia abans estava al llit plegada de dolor per una gastritis aguda. Entre el dolor que sentia i la impotència de veurem així i pensar que no podria fer l'examen plorava amb una ràbia fora del normal.
Però dimarts em vaig llevar millor, i vaig anar a fer l'examen. NO vaig fer un examen brillant. Però sento que el podia haver fet. L'examen no era complicat. Amb una mica més de temps per estudiar, hagués pogut fer un molt bon examen. De totes maneres estic contenta, per ser el primer i el primer cop que oposito, estic prou contenta.
Ara el pròxim el 18 a Granollers. Serà diferent ja que tot són supòstis pràctics. Però be, seguim al peu del canó.

El dia després sempre és com una ressaca... Tothom et pregunta alleugerida? NO crec que sigui una sensació d'alleugeriment, però si que dona la sensació com que recuperes una mica la teva vida de nou, absorvida fins a les hores per un sol pensament.

La veritat és que aquest més d'abril ha estat com una mica de no-existència, com un parentesis agotador. El maig és el meu mes, acaba amb el meu aniversari. El maig ha de ser per mi.

Torno a estar per aquí:) moltes gràcies pels comentaris d'ànims per l'examen a tots!