Quan no hi han paraules, lletres

Sempre que tinc un disgust, recorro als llibres. Els llibres em curen, em cuiden. Després del disgust d'ahir vespre, aquesta tarda he anat a una llibreria. Hi he estat un parell d'hores. Olorant i fullejant llibres, buscant el consol que les lletres sempre m'han donat.
Me comprat dos que deboraré aquesta mateixa nit. No tinc mesura amb els llibres ni em sé dosificar. O no llegeixo durant messos o llegeixo un llibre per nit. Els llibres em consolen. Em sento acompanyada. Quan llegeixo només existeix la historia i jo i sento que el llibre em protegeix de tots els pensaments que sols em destrueixen. Aquest dies sempre porto un llibre al bolso. Avui m'he comprat els dos que em faltaven per tenir tota la col·lecció del Paul Auster. En castellà. El català em resulta massa proper per que el llibre em protegeixi com ho necessito. Quan es tracta de passar un disgut amb la lectura, la lectura ha de ser amb castellà, ja que dona el toc de distancia just i necessari.

He sortit ja de la llibreria amb un altre ànim. Els llibres sempre hi seràn. Els llibres ens respecten, els llibres no ens abandonen, els llibres ens entenen. Els llibres no ens jutgen, els llibres fan companyia. Un dels millors regals dels meus pares va ser el fet de ajudar-me a tenir hàbit lector i ha despertar-me interès per la lectura. Sense adonar-se'n em van fer forta. Els llibres em fan forta. I saber gaudir-los em fa poderosa.

Per mi el millor antidepressiu, la millor medicina, un dels millors amics.

Ara que em dolen les paraules, les lletres dels llibres em consolen de nou! Quina sort que tinc!!