Pàgines

dissabte, 10 d’abril del 2010

a traballar!


HOla! BOn dia de Primavera!

Dilluns per fi! començo a treballar. Porto uns dies durillos fisicament però que mentalment estic força forta. Dijous i divendres vai seguir vomitant.. avui sembla que de moment no, que tot se'm posa be.. doncs alegria!. Però he arribat a un punt que he decidit que els vòmits no hem condicionaran més la vida. JO fare vida normal, intentare menjar tot el que diu la dieta pero sense obsessionar-me. Si no puc , no puc i si vomito doncs vomito. DOnaré un vot de confiança al meu estomag i punt. I si vomito no PASA RES no em posaré com si s'acabes el món. Al lavabo a treure-ho i palante!!! Si el que vol l'estomag i els metges es que m'estigui mes rato escolant i compadint.. pues no ho tindrà. Jo a lo meu, a treballar, al cine, a caminar..etc etc i quan l'estomag vulgui que s'adapti!

Per cert, m'estan canviant els gustos totalment dels aliments i del que hem ve de gust i no. Al ppi de l'operació tenia molta ansietat per menjar i tot em venia de gust. Ara no hem ve res de gust, només les coses suaus ( palitos i yogurts) i lo dolç només de pensar-hi em fa cagarrines! He començat a menjar formatge ( que fins ara no era santo de mi devoción) i genial, com pot ser que m'agradiin coses que abans no?. I he descobert la carbassa en totes les seves formes ( en crema, puré, sopa, bullida..). Fins ara amb ma mare sempre parlavem de que seria el primer que menjaria quan em diguesin " ja pots menjar de tot" i jo assegurava qeu qualsevol plat de pasta o pizza. I ara penso.. que aquest dia queda lluny i el que vull es trobar-me be, no penso tant en el que em vindria de gust ni res d'això.. La meva ment s'esta mentalitzant que el menjar no ha d'ocupar els meus pensaments i estic començant a saber regular " la gana piscologica" i les quantitats...

Divendres vaig anar a l'escola i vaig veure els meus nens. Quan em van veure la seva cara de felicitat no tenia preu no podien deixar d'abraçar-me ni jo a ells. Em van caure dos llagrimes com fonts pero ho vaig saber dissimular ;). Com els estimo i com m'estimen. Només per ells, ja val la pena tirar endavant. Mai m'he sentit tant estimada a la feina i tant valorada com ho estic. I això no te preu. Etic encantada amb la meva feina, amb els meus nens i les companyes! Segur que comença a treballar em posarà les piles!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada