Pàgines

dimarts, 13 d’abril del 2010

Pensaments II: igualtat home -dona??


Ahir vaig començar de nou amb la meva rutina..
Em vaig llevar a les 8:00h, vaig esmorzar, vaig fer els meus 20 minuts de wiifeet, vaig mirar el correu, em vaig dutxar. Vaig anar a comprar, vaig pujar la compra, vaig preparar l'esmorzar, vaig esmorzar una mica, vaig preparar la bossa, vaig anar a treballar. Vaig plegar de treballar vaig arribar a casa a les 16h, vaig dinar, fer una rentadora, vaig fer el sopar, netejar la cuina i vaig anar a fer uns massatges. Vaig tornar, vaig acabar de fer el sopar i a les 21h es va acabar la meva jornada laboral.

Hi arriba el meu marit ( que comença a les 9h i plega a les 19h) diguent que estava agotat. Jo d'acord ho entenc, te una feina molt dura i son hores, pero la meva jornada es mes llarga que la seva.

Sempre m'havia ajudat a les feines de casa, pero quan va venir a viure la seva mare amb nosaltres ( que la feina es va duplicar) vam contractar una noia perquè estigues amb ella i portes les feines de casa al dia.

Quan la sogre va començar el centre de dia, vam haver de deixar-la perquè el centre val una picosada i no esta el horno pa bollos. Mentre he estat de baixa l'Andrés ha ajudat bastant, pero com que ara ja estic be, no fa casi res! I clar fins ara vale, pero ara que m'incorporo a treballar no se pas com m'ho faré!!

Es una putada carregar amb les coses de casa, i realment els homes no son gens concients del que impliquen ( esforç, temps..)Ell sempre hem diu , però si jo t'ajudo molt! Jooder que no es tracta d'ajudar sino de cooperar. De dividir, de fer els dos igual!! si te parece tu te encargas y yo te ayudo no te jode!
Però se que ho fa des de una ignorància. No sap el que suposa fer les coses de casa...
Haviam com passo la setmana , perquè si acabo desllomada el dissabte hi ha reunió familiar per organitzar una mica el tema i me pienso poner muyyyyy seria!

Jo encara quan fa falta em poso les piles i ordeno i mando i a casa tothom a pencar pero i la quantiat de dones que no tenen aquesta ajuda i tampoc el valor ( o la situació familiar adient, no només es questió de valor) de demanar ajuda o parlar-ne?

Com estem educant els nostres infants? que veuen a casa? PErquè si a l'escola els parlem de igualtat pero a la societat veuen tot el contrari.. cagada pastoreta!!

un tema molt interessant.. us seguiré explicant com acaba el tema!

una cançó per totes les dones!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada