Que algu em recordi perquè em vaig operar!! El perquè de la meva operació..

Bones tardes per aquells que siguin bones!

Acabo d'arribar del hospital, aquest mati i he anat perquè portava des de la nit del dissabte vomitant i des d'ahir fins i tot l'aigua i saliva sense parar, aquesta nit passada s'han adjuntat les diarreas també i aquest mati quan he sortit a caminar he notat que no tirava.. total que no m'ha agradat l'assumpte. Per que ja no era lo de sempre de tenir un dia dolent..i amb l'Andrés hem decidit anar d'UCIEs aqui a Granolles.
mare meva, mai havia vist tanta gent esprant i vinga arribar ambulancies amb yayos y gent accidentada... dins del que cap a mi m'han agafat forá ràpid, unes dos hores, el que passa es que m'han tingut molta estona.. La veritat es que no m'han mirat gaire. Segons ells, es una grastrointeritis i no te res a veure amb la operació.. Jo no ho tinc tanc clar, però ells son els que hi entenen. M'han possat una via i m'han xutat pimperan, paracetamol i suero perquè estava desidretada i amb les mocoses seques seques. Total que m'han enviat a casa i com que demà tinc hora amb la dietista que li comenti a ella..

Avui estic feta caldo, no només per les nàuses continues que ja no puc amb elles!! Sino perque estic desmoralitzada... Ja se que a mi no em costa gaire desmoralitzar-me, però es que joder, mira que intento estar be i ser positiva però es que això es molt dur, dia rera dia i ni un pas endavant. Estic exactament igual que quan vaig sortir de l'hospital. La mateixa dieta, els mateixos simptomes...:((

Necessito recordar perquè em vaig embarcar en aquesta lluita! em repeteixo a mi mateixa perquè ho vaig fer:

1.- No podira controlar el meu augment de pes
2.- Tindira dificultats per ser mare
3.- No tenia una correcta metabolització dels aliments
4.- Volia poder fer més esport
5.- estava cansada de dietes sense èxit
6.- M'ho van recomenar els metges

no em vaig operar ni per estar mes guapa ni per estar més prima ni res del que molta gent em diu o es pensa. Em vaig operar per estar més SANA!!

Però clar l'unic que se es qeu abans d'entrar al quiròfan feia una vida NORMAL i ara no se quan podre tornar a fer una vida normal a seguir el ritme d'abans, treballar, sortir, .. ja no dic menjar, sino que només desitjo que el dolor i les nàuses marxin!

avui fa un mes i mitg de la operació.. quan canviarà la situació..?

haviam demà la dietista que diu...

Laura :(