S'acosta avui una nena de 7 anys amb una cara de pena i em diu:
Laura, la meva iaia està a l'hospital, està malalta, esta dèbil i tanca els ulls a poc a poc.
JO davant davant de la seva carona i les paraules que ha dit només li he preguntat si era gran i si l'havia anat a veure.
15 minuts més tard escolto a la mateixa nena parlar amb una companya de classe i aquestes eren les seves paraules:
- La meva iaia s'està morint a l'hospital.
l'altra nena li diu.. - Tens més àvies?
- Si per sort en tinc una altra, que és la que fa aquells macarrons tant bons que et vaig dir!! és a dir que si es mort la que tinc a l'hospital encara em quedarà una iaia.
I jo em pregunto.. Perquè a mi em fa la cara de pena i em fot la historia dels ulls que es tanquen a poc a poc?
Perquè saben que els adults no parlem clar de segons quines coses.
COm sempre , hem d'aprendre d'ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada