Pàgines

dijous, 24 de febrer de 2011

El Tomàs

Aquest matí, tot just fa una estona, m'he preparat l'esmorzar i m'he assegut a esmorzar tranquil·lament al sofa davant la tele ( poques vegades ho faig). He fet un zapping i me trobat amb un canal d'aquest de reposicions de TV3. Parlàven del Raval ( como no!!!) però des del punt de vista mèdic. Un equip de metges que visitàven a domicili a gent gran que no podien sortir de casa ja fos per la salut, com pel fet de no tenir ascensor a la comunitat.

Un metge, una ATS i una treballadora social han pujat a un pis a veure unes germanes de 82 i 85 anys. Dues dones molt centrades i amb el cap molt clar, que han dit quare coses molt assenyades. D'aquelles coses que penses al tanto que val la pena escoltar-les!
I llavors el metge ha ensenyat una foto d'ell visitant el marit d'una d'elles ( a la foto s'observava que es trobaven al mateix lloc i de la mateixa manera que al reportatge). La treballadora social explicava que fa temps que les visiten i que el marit de la dona en qüestió va morir fa uns 5 anys al pis degut a una llarga enfermetat.
En aquest moment el metge li pregunta a la dona... " quan temps fa?" i la iaiona, una iaia preciosa amb uns ulls blaus vius e intensos ha mirat al metge i de cop se li han negat els ulls. NO se perquè ,a mi se m'han negat de cop també. NO ha estat res especial, però he vist en aquesta dona tanta transparència, tanta vida, tan d'amor i tanta certesa que m'he emocionat. COm, sense dir res, sense explicar com va ser la mort, ni com era el seu marit, ni parlar de la seva vida, com, sols amb la mirada, ha aconseguit emocionar-me tant!
Llavors la treballadora social l'hi ha fet una carentonya, li diu... "Era molt bona persona el Tomàs!" Però en aquell moment ella no hi era, volava amb el Tomàs lluny del seu pis del Raval, mentre la ATS, el metge, la germana i els reporters parlàven de com ha canviat el barri...

5 comentaris:

  1. Arribo aquí de la ma de La meva maleta. I com mitja mare de "La abuela necesita besitos" volia donar-te les gràcies per buscar el nostre llibre. I com a perosna, felicitar-te per la teva capacitat de lluita i per el sacrifici que estas fent per posar-te bé.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Ostres gràcies per la visita! I moltes felicitats pel conte. Avui mateix l'he posat a la llista de la biblioteca de l'escola on treballo per tenir-lo el més aviat possible!
    T'aniré visitant sovint:) Gràcies pel teu comentari, el meu blog no te tant talent però em serveix per trobar-me a mi mateixa post a post.
    una abraçada

    ResponElimina
  3. La recerca constant d'un mateix ... he vingut a parar aquí, per art de màgia, i jo sempre dic que segur hi ha alguna raó quan aquestes coses passen
    Ja fa dies que la primavera està donant senyals ...

    els vermells ... són com som ...
    un plaer trobar el teu bloc
    et segueixo!

    peto-nets ;)

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies Mô! La veritat és que aquest blog va nèixer fa casi un any..i encara no se com definir-lo! és com una capsa oberta al món on hi vaig ficant i explicant coses que simplement sento.
    Jo també he sovint he tingut aquesta sensació d'apareixer a un lloc i sentir que hi ha una raó per ser-hi.

    Et seguiré també, a través del que et pogui fer descobrir-te!

    Gràcies perl comentari, de veritat

    Laura

    ResponElimina
  5. Laura, no vaig poder resistir la temptació ... el vídeo The Universe, és fabulós ... i li venia com anell al dit a un amic meu, que també té apartament al món dels blocs.
    Espero que no et sàpiga greu.
    Una abraçada

    ResponElimina