Pàgines

dimarts, 22 de febrer del 2011

Avui fa un any...

Avui fa un any a hores d'ara, estava a punt de sortir del quiròfan.
Avui fa un any havia començat el canvi.
Avui fa un any tenia un camí molt dur per endavant
Avui fa un any, tot i la por, tenia l'esperança d'un futur millor
Avui fa un any, sentia que per fi havia arribat el moment.
Avui fa un any, a hores d'ara, la meva familia era esperant noticies meves a la sala d'espera, , segons ells, la última hora va ser la pitjor.
Avui fa un any em sentia la persona més estimada i protegida del món.

Avui, encara em sento igual d'estimada i amb les uniques persones que ho vull celebrar son amb aquelles que van estar al meu costat durant tots els llargs dies a l'hospital. LEs nits de son que els vaig robar, les rialles i les energies que em portaven cada dia, els seus gestos, les seves paraules, els seus petons. Sense ells res hauria estat possible. I avui em sento molt i molt afortunada per tot el conseguit i per tot el camí fins aquí. I sobretot per tenir la gent que tinc al meu voltant,

Gràcies, gràcies, gràcies...

2 comentaris:

  1. Com passa et temps i que diferent ens sembla quan mires enrera. Espero que estiguis molt bé i que tot aquest camí et porti a un bon port.
    petons

    ResponElimina
  2. Doncs si, passa tan ràpid! Sobretot quan les coses van be!
    I be, això sols ha estat una part més del meu camí, i estic contenta d'haver-ho superat amb èxit:)

    ResponElimina