Pàgines

divendres, 16 de juliol del 2010

el meu tic tac

Pensava que era mentida, que era una exageració. Que això del tic tac biologic era un invent.
Doncs no. No se que em passa, que el sento dins meu. Molt fort. Tic tac, tic tac. Em diu que és el moment.
He començat a mirar el món amb altres ulls. Potser és que ara hi veig allò que no volia veure o no m'atreia.. Potser és que la maternitat/paternitat recent de molta gent del meu voltant m'ha menjat el cap.. NO ho sé.


Però hi penso tant, ho desitjo tant que em fa mal. El dolor que sento és el de les agulles del rellotge? És el dolor d'una il·lusió? És el dolor de saber que haig d'esperar un temps.. ?

COm es sap que ha arribat l'hora ? Com es sap que ha arribat el moment? ( metges a part clar). Com es sap que es el millor moment, que estem preparats?

Tic tac, tic tac, cada dia sona més fort!!!

3 comentaris:

  1. Doncs sí que parlem de coses molt semblants, sí. Davant d'aquesta crida poc s'hi pot fer. Si tens una situació que et permeti donar al nen o nena una bona vida, no t'ho pensis massa. Si creus que és el moment, ho deu ser. Però bé, com que ja has llegit el meu post, ja saps la meva opinió, dono més importància al ser feliç, a tenir algú amb qui compartir-ho, que no pas a la situació laboral i a altres factors. Ara bé, és evident que, en la situació actual, les coses s'han de pensar dos cops. Però no pateixis, si no és ara, potser serà aviat. Sé que és inútil que et digui que no et fixis en el teu voltant, però bé, pensa que tu ets tu, i els altres són els altres.

    ResponElimina
  2. HOla! Benvingut i gràcies pel comentari.
    I tant, jo soc jo i en aquest cas , en aquesta decisió som dos, jo i la meva parella per suposat. En fi, la naturalesa és sabia també i eperem que en la seva sabiesa ens ajudi!

    Et segueixo

    Laura

    ResponElimina
  3. Me encanta esta versión de Leonard Cohen!!!

    Neni, el tic tac está ahí des de hace tiempo... es algo que deseas mucho. Pero ya sabes que será cuando tenga que ser, y ese será el mejor momento, sin duda. Cuando no sea necesario pensarlo demasiado, cuando fluya. En el momento en el que se detenga el tiempo y el niño os elija a ti y a Andrés como sus padres. Porque no nos engañemos, quien decide el momento es el niño ;-)

    ResponElimina