De poble !

Quan vaig venir a viure a Barcelona, ara fara 9 anys; vaig deixar Palafrugell enrera amb motisimes ganes, de fet odiava profundament Palafrugell i a molta de la seva gent...
Però al arrribar a bcn, i sobretot a la universitat.. la pregunta de rigor sempre era d'on ets? De Palafrugell!! AHH , ets de poble tu! El primer dia que em van contestar això vaig pensar doncs si, no he tingut la sort de nèixer a una ciutat cosmopolita com Barcelona o de tenir l'anonimat que tots heu tingut.. Però a mitjant de curs i visto lo visto.. vaig començar a sentir-me per primer cop, de Palafrugell. Ja és fotut això de sentir-te per primer cop d'un lloc quan ja no hi ets!! I quan em diuen aixi ets de poble tu? Dons si, he tingut la SORT de nèixer en un poble, de jugar al carrer, d'anar fins la platja amb bici, de poder trobar-me amb tots els companys de classe a les festes, de poder saludar pel nom al Flequer, la verdulera i la peixetera. Tinc la sort de poder seguir la pista de molts amics gracies a la familia.. " que fa el fill dels Pou?". orgullosa de les Paraules que només enten a la meva terra, de que encara algun cop se m'escapi sense adonarme'n alguna frase feta.. De dir "tomata" enlloc de "tomàquet", de dir "gunoll" enlloc de "genoll", "xuliva", enlloc de "saliva" o "en" i "na" enlloc de "el" i "la".

En fi , que una de les lliçons que vaig aprendre al arribar a Barcelona va ser que ser de poble te moltes coses bones, i que jo, soc com soc, segurament perquè soc de Poble.

Recordo que l'any passat en un curs dels Juliols de la UB, va venir un noi de Barcelona que treballava a un casal civic de girona a fer una xerrada. Va començar diguent " Quan em van proposar anar a treballar a Girona, em va fer molta por, perquè la gent de girona es molt rara, molt tancada i molt seva i em feia molt de respecte" Bravo!!! Vaig aixecar la mà i vaig dir, no hi estic gens d'acord, jo soc empordanesa i no em considero en absolut tancada, i com jo moltisims veïns més! I em diu, tot riguent, ho veus però si que ets molt teva!
Ja i som! Aquesta mania que te la gent de sempre voler tenir la raó.. En fi , vaig callar i somriure.. m'encanta ser de Palafrugell, de l'empordà, de la provincia de Girona! I m'encanta, que despres de 6 anys visquent a Barcelona capital hagim decidit amb el meu marit establirnos al vallés Oriental. A les franqueses del Vallés.

I m'encantarà que algun dia el meu fill digui que és de poble, que s'estima les franqueses, que juga al parc amb els companys, que agafa la bici per anar al Montseny. Que sap que la Rosa es la farmaceutica, en Josep el del Quiosc i que des de marrec l'han conegut. I si el meu fill decideix anar a katmandú, toronto, Cuenca o Barcelona em semblarà genial, sempre i quan mai marxi del Poble només per fugir.

D'on soc jo ara? Sóc del món, no em cal més identitat que la que sento de veritat.