Desitjar. Molt més que voler. El voler és corbard, el desitg no, és valent. El voler s'escolta el cap, escolta l'entorn, escolta totes les opinions. El desitg no. El desitg es egoista, és impacient. El desitg ho vol, ho necessita, ho vol ara i ja.
Sentim el desitg molt més enllà del cor, dels sentiments, el sentim des de dins. Arrebatador. Amb força, sense control. El desitg no el podem controlar, és l'impuls del sentits.
El desitg els sens, el notes per la sang, mentre que el voler no passa de la ment.
El desitg fa mal , culpeix, t'arrastra...
Però el desitg també et desperta, t'espavila, et recorda que som essers vius capaços de sentir molt més del que a vegades podem controlar.
Que macu i que perillos el voler-te, el desitjar-te , el pensar-te!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada