Pàgines

dimecres, 27 d’octubre de 2010

Aquells primers records

El primer record del que tinc conciencia és el meu avi, ell i jo passejant pel carrer Sant Sebastià. Recordo la seva mà. Recordo com fumava la seva pipa.

Recordo també una festa d'aniversari, el papa que va arribar tard i em va dur una medalla. Recordo els globus blaus. Recordo la il·lusió de sentir que va arribar a temps.

Recordo el primer dia que vaig anar a veure a ma germana, però d'aquell dia sols recordo l'ascensor de l'hospital. EL papa que em deia ... ara anem a veure l'Alba i la mama..

Recordo les primeres morts. La del avi i la d'una professora de segon... Recordo la fragilitat.

Més endavant recordo una matinada del dia de reis, baixant per unes escales i veient una bici verda. Recordo la il·lusió, la ingenuitat, la felicitat.

Recordo les enrabiades amb la mare perquè no volia dur la faldilla verda de quadres a l'escola i encara menys el dia de la foto. Recordo que me la va posar igualment. NO cal recordar perquè tinc la foto a casa.

Recordo una baralla amb ma germana on casi li obro el cap si ma mare no arriba a temps. Recordo també el dia que em vaig adonar lo molt que l'estimava. Al pati de l'escola mirant com jugava al pati dels petits i jo l'observava amb orgull i admiració.

Recordo que pensava que la infantesa no acabaria mai. I ara em costa recordar que jo també vaig ser un infant.

1 comentari:

  1. A mi em passa el mateix: Quan recordo la infantesa recordo tota una vida que es va escolar pel tunel del temps.

    ResponElimina