Pàgines

dijous, 5 de maig del 2011

El dia després

Be, l'examen ja està fet. Per fi vaig poder fer l'examen, perquè el dia abans estava al llit plegada de dolor per una gastritis aguda. Entre el dolor que sentia i la impotència de veurem així i pensar que no podria fer l'examen plorava amb una ràbia fora del normal.
Però dimarts em vaig llevar millor, i vaig anar a fer l'examen. NO vaig fer un examen brillant. Però sento que el podia haver fet. L'examen no era complicat. Amb una mica més de temps per estudiar, hagués pogut fer un molt bon examen. De totes maneres estic contenta, per ser el primer i el primer cop que oposito, estic prou contenta.
Ara el pròxim el 18 a Granollers. Serà diferent ja que tot són supòstis pràctics. Però be, seguim al peu del canó.

El dia després sempre és com una ressaca... Tothom et pregunta alleugerida? NO crec que sigui una sensació d'alleugeriment, però si que dona la sensació com que recuperes una mica la teva vida de nou, absorvida fins a les hores per un sol pensament.

La veritat és que aquest més d'abril ha estat com una mica de no-existència, com un parentesis agotador. El maig és el meu mes, acaba amb el meu aniversari. El maig ha de ser per mi.

Torno a estar per aquí:) moltes gràcies pels comentaris d'ànims per l'examen a tots!

5 comentaris:

  1. hola guapa,
    m'alegro que hagi passat, almenys la primera part, de les opos. Ara descansa una mica i agafa forces per l'atacada final.
    Petonets i sort

    ResponElimina
  2. HOla maduixeta!! El del dia 18 és una altra oposició, em penso presentar a totes les de la provincia fins que em tregui la plaça!!!

    Espero que tot vagi be!
    una abraçada

    Laura

    ResponElimina
  3. Bé així ja estàs a la meitat, oi? Agafa aire i empenta...i et desitjo molta sort pel proper 18 (dia de Sta. Clàudia!).

    Una abraçada :-)

    ResponElimina
  4. Amb 24 anys vaig fer el primer MIR.
    18.000 metges per 1.600 places.
    Vaig treure el 5 mil i pico.
    Un any més tard, amb el 1.800 vaig poder agafar plaça metge de familia... a Lleida.
    Good-bye BCN!
    Afortunadament, al poc va venir Gemma... i fins avui, 23 anys i tres filles desprès.

    Si desprès de la reclusió et cal ballugar el cos... una cumbia xilena ben esbojarrada!:

    http://www.youtube.com/watch?v=tyOjrQBoj5E&feature=related

    Força Laura!!!

    ResponElimina
  5. MEVAMALETA, no es que em quedi la meitat, sinó que el 18 tinc un altre convocatoria. M'aniré presentat a totes les que surtin fins que tingui plaça! Tot i que aquest mes de Maig, el necessito una mica per mi:)

    Ignasi, si tenim un metge a la sala!!NO ho diguis gaire alt que jo sempre estic malalta jejeje. SI, se que opositar no es fàçil però tots digueu que val la pena tant d'esforç! Carai aixi que envoltat de dones tu també! D'aqui que desprenguis aquesta sensibilitat :)

    una abraçada a tots

    ResponElimina