Pàgines

divendres, 17 de desembre del 2010

Pinzellades de felicitat.

Sovint vivim instants de felicitat. A vegades però, no soc concient d'aquest moments fins que han passat, d'altres si. Son intants breus, generalment no responen a grans moments, ni grans ceremonies. Son simplement moments on et sents embolcallat. On et sents especial, on sents que tot té sentit. Moments que voldries aturar.

Aquesta setmana he tingut petits intants així, de plena conciència. Pinzellades de felicitat en el quadre de la meva vida.

Un exemple seria que un grup de mares d'alumnes em van preperar una festeta sopresa per donar-me un regal de nadal. Molt senzill però de cor. Amb molta il·lusió i sentia que ho feien gaudint casi tant elles com jo. JO no em sentia mareixadora, jo sols fai la meva feina! Però em va arribar moltisim els somriures de les nenes que havien preparat el detall i la sencillesa de tot plegat però carregat d'amor. D'un amor d'aquell que saps que és de veritat.

Una altre instant ha sigut l'arribada d'unes cosinetes a la familia, en aquest cas de dos en dos! El recent estrenat pare m'explicava el moment del part i sentia la seva veu entre emocionada i amb més força que mai. Sols per telefon generava una força vital brutal. El notaves ple d'una felicitat i d'una energia vibrant. Em vaig emocionar només de sentir com ell havia viscut el moment. Son d'aquelles moments que no saps que dir perquè se't fa un nus a la gola.

I per acabar d'arrodonir la setmana, avui a l'escola ajudava a disfressar els nens que vestits de pastorets despres ferien el recital de nadales davant els pares. Reien mentre jo atabalada buscava els sarrons i barratines que s'havien perdut. Posar ordre era una mica dificil aixi que els he deixat fer bastant l'animal, perquè avui em venia de gust ser una mica més lliberal. Vestits de pastorets hem sortit al pati i em fet una megaabraçada de grup d'aquelles que a mi m'agraden tant. Estàvem a l'aula esperant la mestre quan em pregunten..
- Laura vindràs a veurens cantar??
- No puc, haig de marxar a casa

Llavors de cop s'han aixecat i tots m'han cantant només per mi la nadala més bonica del món! ( es deia el titella groc) els he aplaudit com mai he aplaudit a ningú i me sentit la persona mes privilegiada del món.


Bon cap de setmana

Pd: La cançó l'he descobert fa poc i m'ha atrapat. A més, la manera com l'he descobert es una altra de les pinzellades de felicitat de la setmana!

3 comentaris:

  1. Boniques pinzellades per decorar un dia....

    ResponElimina
  2. pero que envidia.... yo de estas no tengo hace muuuuuuucho tiempo. pero llegarán lo se.

    felicidades pintora
    Rocío.

    ResponElimina
  3. Rocío !!! Claro que llegaran! no lo dudes, todo tu eres color!!

    Petons:)

    ResponElimina