Fa dies que tenia moltes ganes de plorar, però no aconseguia fer-ho. Sempre em pass que quan tinc ganes i temps no em surten les llagrimes, i el dia que no tinc temps ni ganes ploro per tot! Ni plorar amb decència puc. Dons això, que fa dies que tenia ganes de plorar i aquesta tarda ( una gran tarda!!!) m'ha arribat aquesta cançó a les mans. Una versió del clàssic del Cohen.
I le escoltat sola a la foscor de l'estudi de casa i he plorat, he plorat molt.
I he decidit compartir-la.
NO se perquè però no em deixa insertar-la perquè el youtube no em dona el codi.
Tot i aixi crec que val la pena deixar-vos el link!
http://www.youtube.com/watch?v=1MDlMdu2gjw&feature=related
hola bonica,
ResponEliminaNo t'imagines com t'entenc. A mi de vegades em passa el mateix, penso que vull i necessito plorar però no puc, en canvi, en els moments més inoportuns el meus ulls es converteixen en mar i el mar vessa sense remei forman rius salads galtes avall...
petonets i ànims!
HOla! Moltes gràcies pel comentari! quina il·lusió veure que no sols em llegeixen si no que fins i tot algú em compren! quan la majoria de vegades ni jo mateixa em comprenc!
ResponEliminaEns coneixem?
una abraçada,
Laura
Hola guapa,
ResponEliminaCrec que no ens coneixem. Vaig arribar al teu bloc per casualitat buscant maduixes diverses i et vaig començar a llegir fa un parell de setmanes.
Sovint la comprensió surt o la trobem on menys ens ho esperem, ens sorpren en un somriure, en una mirada de complicitat, en una mà que agafa la nostra, en una pluja de paraules a un bloc.... Crec que avui m'he aixecat una mica poètica ;-)
Que passis un bon dia!
Moltisimes gràcies maduixeta! I si, tens raó, sovint la comprensió apareix on menys l'esperes!
ResponEliminaHave a nice day!!
Laura
Gracies pels bons desitjos. Ets molt maca. Et continuaré llegint, si no et sap greu, i de tant en tant enviant missatges.
ResponEliminaSigues feliç!
petonets