Pàgines

divendres, 11 de juny de 2010

El meu bypass i jo...

El meu bypass i jo, ja portem junts casi 4 mesos. Encara però ens estem coneixent. Ningú va dir que seria un camí fàçil, i no ho està essent. Però per primer cop en aquest quatre mesos si que començo a veure una llum al final del camí.

Farà aviat 4 mesos que era a Quiròfan amb un munt d'Il·lusions, amb ganes de lluitar..Havia estat esperant 4 anys la intervenció i el dia que va arribar estava en un estat de xoc! Tant de temps esperan tenir el meu futur a les mans..

Han passat ja els 4 primers messos. Messos de dolor, de ràbia, sobretot d'impotència, però 4 rapids messos que imediatament m'han tornat la salud.

Els anàlisis surten tots perfectes, per primer cop despres de 4 anys no estic anèmica, i el meu cos ha començat assimilar els nutrients dels aliments. El meu nou aparell digestiu s'hap aprofitar el que ingereixo cosa que l'antic aparell no feia.

Hem vaig operar per salud i amb només 4 mesos podriem dir que soc una persona "sana" tot i que sempre tindre la meva enfermetat.

Es evident que a part de la salud que he guanyat, estic perdent molts quilos. 30 per ser exactes. NO era una prioritat, si que era una necessitat, però la prioritat no.
Tothom em diu que he fet un canvi espectacular, que estic guapisima, que tinc llum.. Per una part em dol que em diguin això.. Amb 30 quilos mes no estava guapa? no tenia Llum? Per altra banda entenc que volguin animar-me i que ho fan amb la millor intenció.

Però jo em miro al mirall i em veig exactament igual... si no fos per la roba no seria concient del meu canvi. Tampoc em veig amb més llum. Al contrari, em veig cansada, apagada, sense color.

El cabell em comença a caure i altres parts del cos també, que son més dificils d'acceptar que el cabell. Suposo que son els "daños colaterales".. però no estava preparada per assumir-los. L'Andrés diu que me tornat molt coqueta, que no deixo de mirar-me al mirall.. no és per una qüestió d'estètica, jo crec que simplement em busco. Busco a la Laura dins la nova Laura.

PErò be, el més fotut del procés.. és que jo esperava la operació, millorar la salut per encarrilar la meva vida. Tenia l'escusa de " ja m'hi posaré quan m'hagin operat...", " ja faré el que vull..quan m'hagin operat..." , " quan passi la operació..."

Be dons ja ha arribat el moment ... per on començo?

Aquest és el verdader Bypass de la meva vida...

2 comentaris:

  1. Bé, me n'alegro per tu. Ara ja no tens excusa per ser com volies, però no t'oblidis de tot el bo que ja tenie, que era molt!

    ResponElimina
  2. Gràcies Albert per les teves sempre acertades paraules!

    ResponElimina