la Mort

Ahir parlava amb un conegut sobre la MOrt. Ell li tenia pànic i jo li he perdut massa el respecte..

Què és Morir? És la no existencia? és l'oblit? És el patiment?

Porto temps llegint i documentant-me sobre el tema de la mort i el dol. He fet cursos sobre acompanyament a la mort i fins i tot n'he portat a pràctica algun. Molta gent es pensa que te por a morir. I no, no es que tinguin por a morir sino a com morir. Tenen por al patiment que ens durà a la mort. Que tots ens morirem es algu segur per tant no cal donar-hi voltes.. la verdadera por serà com morirem i quan...

Per pensar en la mort ens hem d'extraure d'aquesta por al dolor i pensar simplement en que es la mort. Alguns diran que es sols un pas cap a un altre camí, altres que es sols una transformació, altres que es la no existencia.. JO que penso?
Doncs penso que es complicat. NO crec en un mes enllà, ni tampoc en un paradís, ni tampoc crec en la reencarnació. Però si que penso que tots som energia i que aquesta energia no s'apaga ni es destrueix per tant ens transforma... En què ? no ho se, pero m'agrada la idea de que quan el meu cos deixi de funcionar una part de mi, la meva energia formarà part d¡quest món.

PEr les experiències que he tingut amb la mort, i pel que m'he pogut documentar, he observat que no tenim prou valorat aquest moment en la nostra vida. Tots sabem com volem viure, que ens agrada, que no.. pero no tothom s'ha parat a pensar en com vol que sigui el seu ultim moment, en com li agradaria morir, com li agradaria despedir-se dels seus. Quan parlo amb algun malalt moribund, per poder fer l'acompanyament, la majoria em parlen del mateix...

- por allò desconegut
- Por pel patiment dels altres
- Nostalgia per la pèrdua del temps que no han viscut...
- el pensar : " que serà dels altres sense mi---"

JO sempre els hi dic que s'han de donar permis per morir, perquè oposan resistencia sols allargaran un patiment per tots. La mort s'ha d'esperar ( si es que es pot, ja que en alguns casos no es pot fer) relaxat, amb els sentits desperts. Sempre parlem del que li agradaria dir aquest ultims dies i amb qui els agradaria estar. La majoria demanen a la familia, tenir un escalf. Altres es tenquen en banda... i el procés d'acompanyament ha de ser obrir-los..
L'acompanyament tb serveix per preparar la despdedia i/o funeral. NO preparam els casaments? els batejos? dons hem de prepar també l'ultim moment. COm ens agradaria ser recordats? Quina cerimonia volem?
Jo sempre dic que nomes vull la familia i amics propers... vull que es reuneixin tots i escriguin una frase que em defineixi i un moment que hagin compartit amb mi. VUll que sonin les meves cançons preferides. VUll que m'incinerin amb el vestit de núvia, l'anell de casada i una margarita que hagi portat cada persona. llavors vull que plantin un pi o alsina i a la terra i posin les meves cendres.

Ja us aniré parlant mes cosetes sobre aquest tema que tan m'apassiona!

Bona setmana!

Laura