Pàgines

diumenge, 30 de maig de 2010

Cumplint 27 anys, amb 27 somnis per aconseguir.

Demà, dia 31, faig 27 anys.. Per primer cop en tots aquest anys sento que pesen d'una manera especial.
Recordo quan feia els 19, 20, 21.. i pensava, com seré d'aqui uns anys? com serà la meva vida? que estaré fent... i no veia l'hora de córrer, d'empenyer aquest temps perquè passes. No veia el moment de fer-me gran... I ara, amb 27 anys penso? es que ens arribem a " fer grans" algun dia?

No sols penso que no he arribat enlloc sino que a les meves inquietuts li sumem que no ser on vull arribar, cap on haig d'anar..És a dir, encara estic més perduda que abans! Be, almenys aquest any me adonat del que no vull, que ja es molt! I també m'he adonat que fins ara he viscut pels altres.. La carrera pel papa i la mama, el positivisme per contrrestar el pesimisme de l'Andrés... el sentit de l'humor per tapar les meves inseguretats.. M'han calgut 27 anys per adonar-me'n que vivia una vida sense gaire sentit, o almenys sense sentit per MI. Potser no li trobare mai aquest sentit, potser mai seré allò que la societat espera de mi, potser mai viure com s'espera que una noia com jo visqui. Però tinc una cosa clara, d'aqui 27 anys més escirure: " fa 27 anys que vaig decidir viure la meva vida a la meva manera i així ha etat fins a dia d'avui.."

Sabeu que? que es tant complicat fer-se gran, que prefereixo ser una nena, per sempre més.

Be, 27 anys i 27 somnis pels que lluitar, 27 amics als que estimar, 27 histories que explicar, 27 petons a donar, 27 camins per agafar, 27 sensacions a descobrir, 27 llunes que mira, i això....només per començar...

Feliç setmana a tothom

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada