Pàgines

diumenge, 21 d’octubre del 2012

Quarentena


Dimarts ja hauré fet la quarentena.

40 dies amb l'Emma. No puc dir que això de la maternitat sigui un camí de roses. No vull enganyar a ningú, per mi, aquest 40dies han sigut difícils. Evidenment hi ha moments de tot.
El cansament i la falta de son sempre juga males passades i ajuda a incrementar el neguit i el mal humor.

La desconeixença del nou membre de la família també. Perquè plora? que te? que he de fer? Pensava que l'instint seria més clar, però no. HI ha moments que no se que coi te l'Emma, ( cada vegada són menys aquest moments).

Els dies son llargs, però el temps passa ràpid, contradictori però cert. Cada dia es interminable...pit, bolquer, moixanes, non-non, pit, bolquer passeig,moixanes, pit... i la nit sols és una prolongació del dia, pit, més pit i resar perquè agafi el son ràpid de nou.

El tema lactància és un tema apart. El pit es esclau, el pit vol pràctica, per no parlar de les clivelles que tinc i de les estrelles que veig cada cop que l'Emma xuma. M'ha vist el pit ja mitja provincia, diuen que ja se'm curarà... que pasciència!. Estic desitjant començar a sentir tot allò que diuen que es sent quan dones el pit, la conexió, la màgia... De moment quan dono pit sols penso en que acabi ràpid, però també es cert que crec que és un gran regal que faig a l'Emma, que ens fem les dues, e intento recordar els beneficis d'amamantar i de ser alletat.

Tot això i més és la quarentena...

Però, ara que l'Emma ja em somriu quan li parlo, ara que l'Emma m'agafa amb les manetes els dits, els pits; ara que l'Emma em mira amb aquells ulls blaus tan bonics que té i suspira, oblido tot això i em quedo embobada mirant-la, sentint-la i pensant ufff és la meva filla!!! I em sento mooolt feliç


La meva fadeta és el millor que m'ha passat mai:)







6 comentaris:

  1. Passarà. És tan contradictori com tu dius... per què et sents desgraciada si ets immensament feliç? (bé, jo si que em sentia desgraciada) Suposo que és part de l'aprenentatge de la materniat, que és tan difícil, laboriosa, i que tant recompensa. Ara el pit és difícil, però millorarà. Demana ajut a la llevadora si tens clivelles, segurament et pot ajudar a millorar la posició de la criatura durant la succió.
    Pel que fa a l'esclavitud que suposa una criatura, una mai no es pot imaginar que ho sigui tant... si no fas una altra feina que criar!! Per això existeix la baixa per maternitat. Quan dura? 16 setmanes? Just el temps que trigues en començar a gaudir de debò de la teva filla.

    (ah, que potser vols saber quan tornaras a gaudir del sexe... noia, millora amb l'ús, tu mateixa)
    Petonets, i gràcies per les fotos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quanta raó Ana! tot es tal cual ho dius!
      Jo he demanat excedencia per tan per tant fins setembre 100% Emma! Tema clivelles, la llevadora diu que no es per mala poscició sino per la força que te l Emma...Que millorarà...Però jo no veig el moment...
      Tema sexe...ha pasat a ser la ultima necessitat. A la llista de prioritats està al numero 3000... Ui i encara em fa cosa i tot només pensar-ho!!!

      Aixxx que porto una "L" així fe gran penjada a l esquena...

      Elimina
  2. Aconsella bé la companya de comentaris...

    Bé, no cal dir que tens una filla preciosa i que té molta sort d'haver arribat al mòn on ho ha fet.

    Però ara vull retornar a un costum A.E. (abans de l'Emma) com es el d'apropar-te una cançoneta bonica, i que he pensat que tu també pots gaudir, independentment de quan la puguis escoltar!

    http://www.youtube.com/watch?v=8I67_yV6ouY

    Petons!

    ResponElimina
  3. Ignasi, quan tingui un moment l'escolataré com segurament mereix. Recordo la meva vida A.E amb nostalgia però em sembla impossible estar més d una hora sense l'Emma. Surto a fer una volta sola perque em dongui l'aire,( hi ha moments que ho necessito) o per posar-me al ciberdia d aquest mon,.o anar a comprar...i estic intranquila sense l Emma...Hi ha coses que mai tornaran a ser com abans...Moltes més de les que pensava...

    ResponElimina
  4. Laura... tu no necessites el sexe, ell si. No ho aparquis indefinidament, mira de recuperar-te com a dona, ara ets exclusivament mare. Reenamora't, li farà bé a l'Emma sentir les veus que escoltava quan era dins teus, i que deien paraules dolces. Petons, xata, i el teu noi me'n deu una ;-)

    ResponElimina
  5. Jajajaja El meu noi encara ha d'aterritzar en aquest món que li diuen paternitat.
    Ens hem de re-trobar, ara com a papis, però això es un post(o dos) apart...

    ResponElimina