Ja conec tres casos. Tres persones que ja no són amb nosaltres, que ens han deixat però que segueixen virtualment amb nosaltres gràcies al facebook ( lo de gràcies és un parlar, ja que em sembla una situació difícil..).
Resulta que donar de baixa a un difunt del facebook és casi missió impossible. Has d'enviar no se quants certificats de defunció i no se quines histories més al senyor del facebook i tot i així no ho han aconseguit.
Recordo que als dos dies de morir la persona x vaig començar a veure al seu mur missatges del pal " no t'oblidarem", " com s'esta allà dalt?" "t'estimem..." i tb el més macabra de tot, gent que no sabia que havia mort i li deixaven missatges com: " Dema ens trobem a casa fulanito, vens?" o " ell tiu que fa dies que no sabem de tu, tot be?" i clar, a mi s'hem glaça la sang. L'altra dia comentant-t'ho amb una amiga em deia - "doncs jo ho trobo be que la gent es pogui acomiadar aixi i que la gent segueixi sentint-lo aprop".
A mi em sembla una broma macabra tot plegat. Si demà m'atropella un cotxe i desapareixo del mapa també m'agradaria fer-ho del facebook.. haviam si encara morta i tot, m'enviaran invitacions a la granja o a las galletas de la fortuna!!
En fi, sense riures, que en penseu? Què hem de fer amb els morts del facebook?
Bona setmana,
PD: Volia "postejar" la lletra de la cançó de Silvio perquè em sembla una maravella, però el temps és or, per tant escolteu-la antentament. Segur que us enganxa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada