Pàgines

diumenge, 9 de gener de 2011

Els morts del Facebook

Ja conec tres casos. Tres persones que ja no són amb nosaltres, que ens han deixat però que segueixen virtualment amb nosaltres gràcies al facebook ( lo de gràcies és un parlar, ja que em sembla una situació difícil..).

Resulta que donar de baixa a un difunt del facebook és casi missió impossible. Has d'enviar no se quants certificats de defunció i no se quines histories més al senyor del facebook i tot i així no ho han aconseguit.

Recordo que als dos dies de morir la persona x vaig començar a veure al seu mur missatges del pal " no t'oblidarem", " com s'esta allà dalt?" "t'estimem..." i tb el més macabra de tot, gent que no sabia que havia mort i li deixaven missatges com: " Dema ens trobem a casa fulanito, vens?" o " ell tiu que fa dies que no sabem de tu, tot be?" i clar, a mi s'hem glaça la sang. L'altra dia comentant-t'ho amb una amiga em deia - "doncs jo ho trobo be que la gent es pogui acomiadar aixi i que la gent segueixi sentint-lo aprop".
A mi em sembla una broma macabra tot plegat. Si demà m'atropella un cotxe i desapareixo del mapa també m'agradaria fer-ho del facebook.. haviam si encara morta i tot, m'enviaran invitacions a la granja o a las galletas de la fortuna!!

En fi, sense riures, que en penseu? Què hem de fer amb els morts del facebook?

Bona setmana,

PD: Volia "postejar" la lletra de la cançó de Silvio perquè em sembla una maravella, però el temps és or, per tant escolteu-la antentament. Segur que us enganxa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada