no m'agrada el carnaval!

Mai m'ha agradat el carnaval, ni les disfresses, ni el carnestoltes, ni la butifarra d'ou, ni les sardines..

Ja de ben petita mostrava pànic a les persones disfressades. De fet les primeres notes que tinc de pàrvuls, hi ha una nota de la mestre on possa
- " la laura mostra una por exagerada a les disfresses i a la sang"
I els professors que feien? doncs quan era carnaval i començava a cridar com una boja, m'agafaven tots amunt i avall acostant-me a totes les persones disfressades diguent allò tant tipic de..
- " que no ho veus? si es fulanito.. si no fa res..."
I jo encara mes emprenyada cridava mes fort : - Em fa por!!!
Ara no ho fariem això, almenys jo no, jo deixaria l'infant a un lloc on es sentis segur i que pogues observar a poc a poc i fos ell el que s'acostés. En fi, que els meus pares al principi em protegien d'això i no li donàven més voltes, pero clar, tenia 7 o 8 anys i encara em feia por.. Llavors va ser quan van començar amb les xerradetes.. i sobretot amb allò tant afectiu de
- " mira la teva germana es petita i no li fa por, ni a L'Eva.. si no fan res! és per riure.."
Llavors que va passar? dons que tot i que em seguia fent respecte vaig deixar de mostrar enuig, sols per la vergonya que em feia reconèixer-ho. I així va ser quan vaig començar a acceptar el carnaval.

A dia d'avui és evident que no em fa por tot això, però tampoc em fa gràcia ni m'agrada. No em sento còmode ni a gust. A l'escola, la guarderia, cada any el mateix enrenou! I jo col·laboran com la que més. Això si, jo no em disfresso. HO sento, però per aqui no hi passo. La majoria dels nens gaudeixen del carnestoltes i ho viuen amb motla il·lusió, però clar, a mi sempre em crida l'atenció aquells que no ho fan. Aquells que miren amb ulls porucs. Aquells que diuen no vull no vull no vull!! I si pogués me'ls enduria a tots lluny , ben lluny d'aquesta festa.

Només he gaudit disfressat-me les vegades que ha sigut per fer teatre. M'encantava fer teatre i he estat a varies companyies de teatre locals. Llavors entenia la disfressa com una cosa normal, com un posar-se a la pell d'un personatge per interpretar-lo. Tenia cura de tots els detalls. I li donava al vestuari la importància que es mereixia.

I be, aquesta setmana és carnaval i avui el carnestoltes a l'escola on treballo, ha manat que tothom porti dos mitjons diferents per sobre els pantalons. Segueixo sense veure-li la gràcia.