Ahir al matí vaig anar a la piscina, a fer classe d'Aquagym i a nadar una estona. M'agrada molt nadar i sobretot estar dins l'aigua jugant com un infant.
De sempre l'aigua ha estat per mi el medi més vital.
Ja de petita, a l'estiu, els pares em portaven cada dia a la platja, durant la setmana amb la mama, a Calella de Palafrugell, alguns dies a peu, d'altres amb bus, i els caps de setmana a Tamariu amb el papa.
M'expliquen que no tenia hora de sortir de l'aigua. Em posava les meves ulleres i el tub i em passava hores nadant per la platja i jugant.
Al arribar a Barcelona, vaig deixar la platja, a l'estiu, al no tenir-la tant aprop ( mai m'ha agradat banyar-me a barcelona)vaig deixar de anar-hi. Durant els anys a Barcelona, he estat apuntada a piscines municipals intermitentment, però mai vaig aconseguir anar-hi durant una llarga temporada.
Llavors vam venir a Granollers, i em vaig apuntar a la piscina municipal d'aqui, m'agrada mlt i m'ho passo be quan hi vaig. Però no soc constant. Perquè?
Hauria de ser constant ja no solsament per salud i per la importància de fer esport, sino perquè, ostres m'hagrada molt!! I sols ho recordo els dies que hi vaig. I llavors em sap greu.
És quan nedo que hi veig clar, que espanto els fantasmes. És quan nedo que estic contenta, és quan nedo que soc jo. M'anadono que torno a ser la Laura i de lo important que és per mi, trobar moments per estar al medi acuàtic, perquè son moments que soc simplement, jo
Jo era un noi del Poble Sec que amb 16 anys, amb companys de l'institut vaig anar al càmping "La Siesta" i, de retruc, vaig conèixer les cales de Calella, el cremat, els porxos, les havaneres...
ResponEliminaTres anys més tard, al començar a sortir amb Gemma, la meva parella, vaig portar-la una setmana a "La Siesta".
Un dels records més bonics de la meva vida es banyar-me amb ella a les aigües de "El Golfet", nedar fins a una barqueta ancorada al mig de la petita badia i gaudir entre fustes i cordes de la seva meravellosa companyia.
Recordo perfectament la llum del moment, el seu biquini blau marí amb cordes blanques, la transparència de l'aigua, amb l'ombra de la barca al fons marí, la seva pell salada... pura bellesa.
Aquest juliol farà trenta anys...
Vinga Laura, cap a l'aigua... amb alegria!
Bonics records, poca cosa puc afegir, qui més qui menys a compartit aquestes platges amb amics, familia, i amb aquell algú especial que ho feia tot perfecte!
ResponEliminaFelicitats!!!
Ahir, a la biblioteca pública de Lleida, l'atzar va fer que em trobés davant pel davant amb un còmic que s'escau a la teva aquàtica entrada:
ResponEliminahttp://www.chocolatfactorylabdesign.com/tag/el-sabor-del-cloro/
L'originalitat rau en que la major part de les vinyetes son dins o sota de l'aigua. No parlen gaire, però s'entén tot.
Si tens ocasió i una biblioteca a prop, fes-li un cop d'ull.
Doncs justament estic preparant les oposicions a auxiliar de biblioteca, per tant m'hi paso forçes hores i no totes les que hauria!!
ResponEliminaHo miraré...
Per cert avui el mar estava molt emprenyat.. al golfet picava com mai...