Aquesta setmana que avui concluïm, ja estat una setmana curiosa, diferent, de sentiments retrobats.
La vaig començar dilluns, fent cua al Inem, oficialment soc una aturada més. I tot i que el setembre m'han promés "cridar-me" un any més, quelcom em diu que no serà així.
I crec que el que haig de fer és buscar feina perquè a casa cada dia anem més escurats, però per altre banda, ara no em puc cordar ni les sandàlies i tinc clar que vull passar un any amb l'Emma amb exclusivitat.
Però la situació no sols econòmica, sinó la meva vida laboral ( i no-laboral) em fa angustiar-me. I no se que és allò que hauria de fer.
Així va començar el dilluns...
Dimarts, el dia més calorós a Madrid en 100 anys, els meus pares ma germana i jo agafàvem el cotxe a les 7 del mati per plantar-nos a la Gran vía per veure el Musical del REY LÉON. Vam arribar passades les tres de la tarda perquè a cada horeta jo havia de buidar la bufeta ( o el que em queda de bufeta), però el viatge va anar força be.
Ara, la calor era horrible, la bufetada que sentia al caminar a les 19h de la tarda direcció al teatre era horrorós. HORRORÓS.
L'endemà dimecres ens vam llevar i vam marxar cap a Saragossa, per fer-hi parada i fonda per no fer tot el viatge d'una tirada. Arribada a Saragossa a les 14h de la tarda a 38 graus! Un bon dinar i migdiada fins entrada la tarda quan que vam fer el passeig de rigor per la " pilarica".
Va estar molt be, passar tres dies en família, com feiem abans quan anavem de vacances els quatre junts.
Dijous aterritzava a Granollers, calor, maleta per desfer, roba per rentar, sogre a la que mimar... Nits d'insomni per la calor. Matins de... " això és suor o he trencat aigües?" ( digueu-me tonteta però porto dos matins analitzant els llençols)
Dissabte vaig anar a una " quedada" ( també ser fer coses modernes jo!) de noies que com jo, seran mares al setembre del 2012. Ens vam conèixer en un " foro" i ara les considero unes bones amigues. Va estar molt be, observar les diferents panxes, veure com cadasccú viu el seu embaràs, compartir dubtes, pors i angoixes!
Avui neteja general de casa, migdiada a la fresca i baixón setmanal.
Que si noto poc a la nena, que si em fa mal tota la pelvis, que si la poliquiura em te fregida... aborrida estic d'escoltar-me!
I em queden dos mesos justos encara! necessito un pla B per no aborrir-me a mi mateixa amb la mateixa cançoneta...
De moment la setmana que ve l'avi i la Baba de l'Emma venen a pintar l'habitació de la néta i ja podrem començar a donar-li forma, i a final de mes l'Andrés farà una setmana de festa i espero que em tregui a passejar una mica.
I aixi entre dies i dies segueix l'espera, i la panxa creix i creix...