Una mica de tot

Aquesta setmana que avui concluïm, ja estat una setmana curiosa, diferent, de sentiments retrobats.

La vaig començar dilluns, fent cua al Inem, oficialment soc una aturada més. I tot i que el setembre m'han promés "cridar-me" un any més, quelcom em diu que no serà així.
I crec que el que haig de fer és buscar feina perquè a casa cada dia anem més escurats, però per altre banda, ara no em puc cordar ni les sandàlies i tinc clar que vull passar un any amb l'Emma amb exclusivitat.
Però la situació no sols econòmica, sinó la meva vida laboral ( i no-laboral) em fa angustiar-me. I no se que és allò que hauria de fer.

Així va començar el dilluns...

Dimarts, el dia més calorós a Madrid en 100 anys, els meus pares ma germana i jo agafàvem el cotxe a les 7 del mati per plantar-nos a la Gran vía per veure el Musical del REY LÉON. Vam arribar passades les tres de la tarda perquè a cada horeta jo havia de buidar la bufeta ( o el que em queda de bufeta), però el viatge va anar força be.
Ara, la calor era horrible, la bufetada que sentia al caminar a les 19h de la tarda direcció al teatre era horrorós. HORRORÓS.

L'endemà dimecres ens vam llevar i vam marxar cap a Saragossa, per fer-hi parada i fonda per no fer tot el viatge d'una tirada. Arribada a Saragossa a les 14h de la tarda a 38 graus! Un bon dinar i migdiada fins entrada la tarda quan que vam fer el passeig de rigor per la " pilarica".

Va estar molt be, passar tres dies en família, com feiem abans quan anavem de vacances els quatre junts.

Dijous aterritzava a Granollers, calor, maleta per desfer, roba per rentar, sogre a la que mimar... Nits d'insomni per la calor. Matins de... " això és suor o he trencat aigües?" ( digueu-me tonteta però porto dos matins analitzant els llençols)

Dissabte vaig anar a una " quedada" ( també ser fer coses modernes jo!) de noies que com jo, seran mares al setembre del 2012. Ens vam conèixer en un " foro" i ara les considero unes bones amigues. Va estar molt be, observar les diferents panxes, veure com cadasccú viu el seu embaràs, compartir dubtes, pors i angoixes!

Avui neteja general de casa, migdiada a la fresca i baixón setmanal.
Que si noto poc a la nena, que si em fa mal tota la pelvis, que si la poliquiura em te fregida... aborrida estic d'escoltar-me!

I em queden dos mesos justos encara! necessito un pla B per no aborrir-me a mi mateixa amb la mateixa cançoneta...

De moment la setmana que ve l'avi i la Baba de l'Emma venen a pintar l'habitació de la néta i ja podrem començar a donar-li forma, i a final de mes l'Andrés farà una setmana de festa i espero que em tregui a passejar una mica.

I aixi entre dies i dies segueix l'espera, i la panxa creix i creix...

19 d'Abril del 2012

Ens vàrem llevar nerviosos, era un dia molt important.
la ecografia morfològica diuen que és la més important de l'embaràs, la més completa. Tenim amics i coneguts que al moment de fer la ecografia de les 20 setmanes van rebre males noticies, o van descobrir que hi havia coses en el seu bebè que no funcionaven com ho havien de fer. Per tant arribes nervios al hospital, desitjant que tot estigui bé, sabent que no és garantia de res, que les coses es poden complicar més tard, però desitjant que tot estigui correcte.

L'estona a la sala d'espera se'ns va fer interminable. Jo no podia seure i caminava passadís amut i avall menjant xocolata perquè la bombolleta es mogués.
Ens criden, respirem, m'estiro. L'Andrés m'afaga la mà. Començem.

La ginecòloga m'explica que és una prova llarga i que al final ja em dirà el que, que no ens impacientem, que ella necessita el seu temps per valorar-ho tot correctament. Hi ha un noi ( guapo, molt guapo per cert, )al seu costat que esta fent el MIR.

De seguida li sentim el cor, ens diu mireu això que es veu bategar és el seu cor. M'emociono. Les cames, i mireu... els genitals! Li dic ei que volem saber que és!!
JO sols esperava la confirmació de la meva intuïció.. Innocent de mi!

" És una nena" Segur? I em diu "segurísim" i m'ensenya detalladament totes les parts dels genitals de la meva filla. No hi ha dubte. És una nena.

Miro a l'Andrés, et sap greu li dic plorant? I em diu a mi?? noooo, tenim una Emma!!!! L'Andrés però, no es de cridar l'atenció ni fer drames i segueix concentrat a la pantalla. Li dic a la ginecòloga que estava convençuda que era un nen, em diu que aquestes coses ja passen...

Seguim, li explica al noi guapo, amb una veu molt fluixeta, que ara està mirant els ronyons i les glàndules suprarrenals ( jo en tinc de glàndules d'aquestes??????), ens ensenya l'estòmag, i llavors ens ensenya el bombeig del cor, es veu com uns colors, vermell i blau en moviment... tot correcte li diu al noi.

Ens ensenya el crani, i mira el cerebel i no se quantes coses més, està estona explicant-li al noi guapo, que ha de ser simètric i no se quantes coses més.

Aishh mira, ara mou els braços i es tapa la cara , quina gràcia! M'emociona per tercera vegada. Ens ensenya els ulls i el nas. Silenci a la sala, veig que dona copets a la panxa perquè es mogui, crec que busca la boca. Insisteix , l' Emma te les mans a la boca i es protegeix la cara. Li diu al noi guapo, "és molt important que li poguem veure la boca. Hem d'insistir".

JO em giro i miro l'Andrés, respiro. Segueixen insistin però res, em moc una miqueta i finalment sembla que es deixa veure una mica. Li diu al noi guapo, " sembla tot correcte la mandibula si, però els llavis no els podem veure amb claredat, això ho haurem d'especificar".

Ara busca la columna, m'explica que esta situada en posició cefàlica, al meu costat esquerra. Amb la columna per la banda exterior. Tot correcte. Mesura el fèmur.
M'ensenya el cordó umbilical i com ens alimentem i estem conectades.

li va cantant a la infermera totes les dades, números que desconeixem. Que si cordó de tres punts, que si placenta anterior, que si mesures i més mesures.

Intueixo que el documental s'acaba, em diu que per acabar veurem la placenta i com es mou. Veig unes ondes que no entenc i diu que tot sembla correcte.

Al finalitzar,ens dona l'informe i apa cap a casa.

Sortim de la consulta , ens abraçem i plorem una estona. És una Emma! una nena. Sento una mica de shock, és una sensació difícil d'explicar. No la visualitzo no la imagino, però de cop i volta tot és més real que mai.

L'Andrés marxa a treballar, i jo recullo a ma mare que ha vingut des de Palafrugell per passar el dia amb mi. Anem a comprar alguna coseta de roba per l'Emma, i vaig a mirar preus de coses que tinc a la llista interminable de l'Emma.
Dinem i truquem als familiars. Encara estic en shock. Ma mare m'ho diu, estàs descol·locada oi?

A les 18h arribo a casa i m'assento al sofà. Tremolo i estic marejada, realment he menjat poc i caminat molt. Prenc un yogurt però el tremolor no passa. Respiro. Ara si, ara ja ho entenc. Seré mare. HO seré d'una nena preciosa. L'Emma acaba d'entrar a les nostres vides per canviar-les per sempre.

Sento un amor infinit, mai havia sigut tant feliç.

Però oh... encara queden 4 messos....