Aïllament

Hi ha dies que t'anadones que malgrat viure en societat, malgrat ser éssers socials, malgrat organitzar-se en families, formar part d'associacions, que tot i tenir facebook, blog, twitter, e-mail, pàgina web, dies que tot i tenir 3 trucades perdudes d'amics, notes a la nevera d'amor, dies en que tot i això, un te la sensació de ser un ésser asocial.

Hem sento així, un ésser individual, asocial, independent, apart del món. Em sobra tot i tothom, gaudeixo massa de la meva soledat i, a vegades, penso que cada cop tinc mes necessitat d'aquesta soledat i això m'espanta. El problema no és que em senti aïllada d'aquesta societat, perquè no ho estic, el problema és que m'agrada aquesta sensació.

Potser no es tant exagerat, potser només és que abans ho era massa d'ésser social i ara sols he deixat de ser-ho una mica... Potser sols és una época, potser...