Un dia a l'hospital, quan estava a la UCIM, i em trobava malament, la meva mare em va agafar la mà i em va dir; va, pensem en coses maques Laura. Quan t'hagis aprimat i et trobis be , que és el que et faria il·lusió que et regales??
Una faldila del desigual vaig exclamar!! si arribo a la 44-46 i cabré!! Però mama la roba del desigual és molt cara li vaig dir tot moguent-me perquè em molestava el catèter de l'esquena... . Llavors la mamà amb aquell posa't seriós i trascendental va dir : "La mama et diu que te la compra i te la compra costi el que costi..."
Doncs bé... Avui hem anat a buscar la fadilla. I estic entusiasmada!!! i feliç :)
M'ha emocionat... Una muntanya disfressada de faldilla i l'heu pujat plegades.
ResponEliminaÉs molt maca i segur que et queda molt bé. Gaudeix-la, és una fita important i compartida.
ResponEliminaUn peto
Si Ana, aquesta faldilla és molt més que una faldilla... I ja la tinc! Estic orgullosa d'haver superat el difícil camí i de poder gaudir de certes recompenses ara!!
ResponEliminaMaudixet, moltés gràcies! Això de quedar-me be, la mamà diu que si , però ja saps com son les mares... Tot i no se de dur faldilles la penso dur moltisim!!