No hay nostalgia peor que añorar lo que nunca jamás sucedió. ( Sabina)
I crec que això és el que tinc. Nostalgia d'allò que no va ser. Malgrat tenir la il·lusió del que si que és.
Es poden sentir alhora la nostalgia i la il·lusió?
" tot just ahir, vaig decidir fer draps de cuina amb el teu vestit, que no gosava llençar per poder-te olorar.."
Bonica entrada.
ResponEliminaCoincideixo amb l'Albert Puig (Delicatessen) quan diu que es una de les millors cançons dels Pets.
I tant que podem sentir alhora nostàlgia i il·lusió. No es precisament senzilla la composició dels sentiments. Com una mena de refinada i meravellosa alquímia.
Per cert, si contem maduixes i cireres em sembla que estem empatats... (un petó Mô)
Va, vens a la granja? També als pobles hi han bons artistes:
http://www.youtube.com/watch?v=jAQ98wvrIFc&feature=related
Una salutació des de Lleida d'un metge de primària que també fa domicilis.
Doncs si, si que hi ha empat! A mi les cireres també m'agraden però les que son tan fosques que casi són negres!
ResponEliminaSi, jo que soc seguidora dels Pets també crec que son una de les millors cançons, juntament amb la La vida és bonica pero complicada o S'ha acabat.
Això de la granja... Soc força rata de ciutat, tot i ser empordanesa( Palafrugell) i acabar vivint al un poble de 5000 habitants del Vallés Oriental( les Franqueses del Vallés). I no cal que diguis que al poble hi han bons artistes, només et cal escoltar la nostra palafrugellenca universal..
http://www.youtube.com/watch?v=qK-OtNi4EtI
Una abraçada! ( jo no soc metge, em dedico a l'educació..)
laura, vaig descobrir fa tres anys l'immens talent de la Sílvia.
ResponEliminaLa primera vegada va ser sentint-la cantar a icatFM la cançó "Menuda":
http://www.youtube.com/watch?v=Ji3HjgteyHs
Que em sembla està gravada a una terrassa del meu barri, el Poble Sec, encara que fa més de vint anys que visc a Lleida.
Des de aleshores son incondicional d'aquesta dona.
A "Covava l'ou de la mort blanca" demostra una técnica vocal extraordinaria, però sempre amb la seva sensibilitat, aportant emoció.
"Corrandes d'exili" es... per estremir:
http://www.youtube.com/watch?v=N4Bbx1_4Dgc
Per a mi amb "Las Migas" encara es fa més gran, saltant estils i llengües, només per l'amor a la música i l'amistat amb les companyes:
http://www.youtube.com/watch?v=elSI8Q51NCg
Van enfonsar el Palau de la música.
Tothom d'empeus aplaudint-les.
Molts plorant.
!Que arte!
i a més te un somriure y una mirada tan netes...
Sentir-la em fa una mica més feliç.
Laura i Silvia, noies de Palafrugell, us desitjo també que gaudiu sovint de moments feliços!
Conec totes aquestes cançons de la Sílvia... De fet he pogut sentir la veu de la Sílvia de vent petita..
ResponEliminaTinc el plaer de coneixer-la i de tenir amb ella un munt de records! I sentir-la em fa sentir aprop de la meva infancia, de la meva terra i dels meus records. Ens va cantar tot el viatge fi de curs fins que dormiem a l'autocar, i ens cantava també a totes les ocasions especials i era la veu que ens unia. Ella va apendre a cantar abans que parlar i de petita ja tenia clar que volia dedicar-se a la música i saps, mai ningú del seu voltant vam dubtar que arribaria molt i molt lluny.
Gràcies per compartir aquesta preciositat de records.
ResponEliminaVes per on em sento una mica privilegiat, com si l'atzar hagués volgut regalar-me una bonica sorpresa.
Mira Laura, com que et dec una, et presento als Garlic Lollipops:
http://www.youtube.com/watch?v=6di3rke61yc&playnext=1&list=PL13AC47F822519235
La cantant te 20 anys, es diu Mireia... i es la meva filla!
Ei! sonen molt be i tenen energia i caràcter!!
ResponEliminaAixí, familia de músics ;)
Ens seguim!
Bona setmana
Laura