(les fotos s'han de mirar d'abaix adalt, il·lustren el meu day a day...)
Opos, escola ( feina) , opos, classes(feina), family time's, opos.
De Granollers a Mataró, de Mataró a Barcelona, de Barcelona a Granollers.
I això ahir, avui, demà...
avemariapurisima!!!!!
Què xulo! ja, ja sé que vas agobiada. EM referia a les fotos i el muntatge. Ànims que després de l'estudi vé la calma.
ResponEliminaHe pensat que si aprofito per rentar plats mentre em banyo i planxo mentre sopo, potser no aniré tant agobiada! "bloggejar" és necessari pels moments de TDA que tinc quant porto estona estudiant.
ResponEliminaGràcies!
Anims per estudiar i no desesperar!
ResponEliminapetonets
òsti!! doncs si.. no és la primera vegada que ens passa!!! jo vaig redescobrir damien rice amb el video dels castellers de Girona, també.. (bé, de Salt)!! jajaj Tenia moltes cançons a l'ordinador, d'aquelles que et baixes i no escoltes més... I ara m'estic endinsant en la seva música! És boníssima!!
ResponEliminaI respecte a la teva entrada.. Tot això acabarà valent la pena! Ànims i paciència!!
Maduixeta,si, lo important es no desesperar i no ho faig la veritat és que penso que estudio perquè vull i aixo ho fa tot mes suportable.
ResponEliminaClara, jo coneixia aquesta cançó per una amiga que toca en un grup i la versiona perpo vaig endinsar-me al mon Damien Rice i la veritat és que val molt la pena!! Haviam quan tornem a coincidir musicalment :) Et segueixo !