Què és pot fer quan s'espera un futur millor? O s'espera trobar una resposta o veure clar el camí?
- treballar del que sigui con tal "d'anar tirant"
- Estudiar ( si és que es té voluntat...)
- Llegir ( porto 7 llibres en dos mesos)
- Anar al cine
- Veure les 7 temporades de 24 i com el Jack Bauer salva als americans d'actes terroristes ell solet.
- Fer puzzles ( aquest ultim de 2500 peces el tinc atravessat)
- Escriure les penes al Blog.
- Llegir mil blocs més macos, més interessants, més divertits i mes currats que el teu.
- Dormir
- Dormir
- Dormir...
Demà començo una nova feina d'aquestes " d'anartirant.." Escola nova, poble nou i amb els més grans de l'escola. En altres circumstàncies segurament estaria contenta perquè creuria que és una nova oportunitat. Però desenganyem-nos, estem allà mateix diferent lloc però mateixa sensació.
T'entestes en mirar la part mig buida del got. MIra més avall. Fes un exercici, Laura, t'aniria be: al final de cada dia pensa en 5 coses bones que t'hagin passat, i explica-les al bloc. NOmés les bones. No escriguis les dolentes. Veuras quants motius de felicitat plegues. Un petó gran.
ResponElimina"Som desgaciats per que no ens adonem que som feliços."
ResponEliminaFiodor Dostoievsky.
A propòsit del geni rus, fa poc ha mort Rafael Azcona, guionista de tantes bones pel·lícules, com p. ex. "El verdugo". En una conversa amb l'actor Juan Luis Galiardo, aquest l'explicava els seus drames personals: separació, envelliment, problemes económics, desafecte dels fills... encara recordo la resposta de Azcona:
"Calla, calla Juan Luis, que con lo tuyo, Dostoievsky no tenia ni para dos páginas."
Abraçada!
Be, suposo que sols és una etapa, Ana , em sembla bona idea, avui al vespre ho faré.
ResponEliminaSoc una persona molt vital i lluitadora, i no soc d'aquelles que es passen hores i hores llepant-se les ferides, però si que de tant en tant tinc crisis existencials on la negativitat s'hem menja una mica.... també he de dir que cada cop menys, però hi són. És difícil lluitar contra nosaltres mateixos, canviar qui som.
Gràcies als dos! M'agrada sentir-me "arropada" en aquest calaix:)