Diumenge

Avui me llevat buscant el llençol enredat als peus, l'aire fred que ha entrat per la finestra ha fet que sentir després de molts dies, el llençol sobre la pell i fins l'espatlla fos una benedicció.

NO ha estat una setmana fàçl penso estirada al llit, cert és que ningú em va dir que fos fàcil. Tant d'esforç per tan poca gratitud, per tant poc temps, per una feina tan precària. Però és la meva filosofia, la responsabilitat i la professionalitat per davant de tot. Soc així i no ho puc evitar. I si, potser és precaria, però de moment és l'únic que tinc i com a feina es mereix tots els meus respectes.

Arrencar un curs sempre costa, quan deixes d'estrenar llibretes i xandalls, els principis de curs perden la seva gràcia. I més si la calor apreta tant com ho ha fet aquesta setmana.

Però tornem avui, al llit, a l'aire fred entrant a la fosca habitació, pensant en que he de fer quelcom per canviar una mica el meu rumb. Aquesta sobre allargada trista i melencòlica no va amb mi. NO soc així.

Un dels objectius que em marco i que fa temps que hauria de fer, per recomanació de metges, psicòlegs, i altres professionals, és que he de buscar una activitat que em buidi de tota la energia que no se canalitzar i que vaig guardant a dins, la qual tard o d'hora acaba sortint a l'exterior en forma d'ansietat.

He provat moltes coses i cansada de que no funcionesin potser he anat descuidant aquesta recerca. Doncs bé, ho he de fer, per mi, pels que m'envolten, per la salut, per la vida i perquè ja toca posar fil a l'agulla.

Es diumenge , un diumenge tapat, gris i que amenaça pluja. Tinc ganes que plogui, si plou fins i tot sortiré al terrat a empapar-me d'auqesta pluja, que avui considero depurativa. Pluja que s'emporta la pols d'un estiu, pluja que amb una mica de sort ha de matar uns quants mosquits, pluja que avisa que l'estiu s'acaba. Pluja que escombri la tristesa de la meva pell.

Bon diumenge!

La cançó d'avui és la canço perfecte per depurar-se, saltar i fer l'amor sota la pluja :)