Oooh Ana,moltes gràcies!! Saps, llegeixo el teu blog a cada entrada i mai se trobar les paraules apropiades per deixar-te un comentari perquè claves cada un dels teus escrits, dels teus pensaments, les paraules precises i els punts exactes! Escriu Ana, escriu....
Ignasi, gràcies, la veritat és que porto un estiu una mica moix, just dos horetes abans de la foto escrivia un post sobre el meu labarint i una botella de vi més tard i la lluna plena, tot semblava encaixar... I son aquells instants que no es poden descriure
A d'amistat. I d'Ana del pèsol. Hi som.
ResponEliminaBrindo amb vosaltres.
ResponEliminaI si cal una música apropiada, també:
http://www.youtube.com/watch?NR=1&v=j4OCCjhf5pY
Chapeau Laura!
Oooh Ana,moltes gràcies!! Saps, llegeixo el teu blog a cada entrada i mai se trobar les paraules apropiades per deixar-te un comentari perquè claves cada un dels teus escrits, dels teus pensaments, les paraules precises i els punts exactes! Escriu Ana, escriu....
ResponEliminaIgnasi, gràcies, la veritat és que porto un estiu una mica moix, just dos horetes abans de la foto escrivia un post sobre el meu labarint i una botella de vi més tard i la lluna plena, tot semblava encaixar... I son aquells instants que no es poden descriure