Pàgines

dijous, 18 d’agost del 2011

......

Tots tenim dies i dies.
Avui tinc un dia estrany. D'aquells dies que sents moltes coses en un dia. Al matí he anat a treballar, fins les 16h de la tarda. Tot molt bé, amb els nens genial, piscina, dinar, Clan i moltes partides al Memory i a l'UNO, i també una guerra naval amb vaixells del bob esponja carregats de Gormitis.

Però he arribat a casa i glubs, m'ha entrat una barreja entre mala llet, calor i nosequémes que m'he ratllat oooh com me ratllat. Llavors no volia fer res, ni respirar però a la vegada ho volia fer tot netejar, escriure, fer puzzle, cuinar, cridar, CRIDAR...
I el meu marit em mirava acollonit... I he pensat deumeu pendrem mal, pendrem mal! I m'he tancat a l 'habitació amb un llibre a les mans i el llegia i m'anava quedant dormida dormida, però entre el son i la vigília ( pensava laura son les 7 de la tarda no t'adormis ara, no t'adormis ara!!!) i llavors en aquest estat volia la mama. HI he plorat i he dit en veu alta mama vine, mama truca'm. I intentava mentalment trasmetre a ma mare la meva necessitat d'ella.
He apretat fort les mans i tancat els ulls i pensava l'instint maternal ha d'estar allà no? Ella ha de percebre que necessito sentir la seva veu i necessito plorar-li a la falda com quan tenia 3, 6, i 18 anys!
Però no, no ho ha rebut. I si la truco jo? NO, no em surtiria dir-li mama és que no tinc res però només et volia a tu.. Faria masses preguntes, o potser m'esvendiria perquè te els flams al foc, i encara em sentiria pitjor i em sentiria pitjor de que ella sense adonar-se'n m'hagues fet sentir malament. Per això no l'he trucat.
I finalment m'he adormit... mitja horeta. Me dutxat i ara em sento com si m'hagues atropellat un autobús de TMB ple de adolescents que van a les festes de Gràcia. Així em sento avui.

5 comentaris:

  1. Sembla l'estat ideal per, per exemple, anar a les festes de Gràcia i escampar la boira.
    O per trucar a alguna amiga i sortir a fer un beure.
    O per preparar una entrada de bloc on compartir (blanc sobre negre) les dèries que ens acompanyen.
    O per una banyera relaxant amb massatge inclòs.
    O per... bé, tu sembles una noia amb idees.

    Petons!

    ResponElimina
  2. Doncs la veritat és que vaig estar fent una marató de capítol de la sèrie 24!!!

    Demà toca Gràcia i família, per fi!

    ResponElimina
  3. Fa pocs dies eren al Festinoval de Lleida.
    Els hi vaig compar el disc.

    http://www.youtube.com/watch?v=UL1HNXZSrkU&feature=related

    Creus que està gravat on jo crec que està gravat?

    ResponElimina
  4. Si Ignasi si, sols m'ha faltat un segon, per veure el Còdol que és com anomenem a la roca que es veu al fons rodona.
    És calella, la platja de les barques. Així li diem. El canadell et quedaria a l'esquerra just darrera la casa rosa i cap a la dreta de la imatge pujaries cap a la platjeta, port pelegrí , sant Roc i finalment el Golfet.

    Sonen molt be :)

    ResponElimina
  5. Fa més de vint anys que no he estat, però potser conté el meu millor record d'adolescència...
    No puc trigar a tornar.

    Va anar bé amb la colla?

    ResponElimina