Pàgines

dijous, 25 de març del 2010

Records ( part 2)

div El dissabte dia 27 de juny hem vaig aixecar a les 12 del mati ( m'havia pres una pastilla per dormir ). Feia un sol brillant i una temperatura genial:) Hem vaig aixecar i al veure l'hora vaig dir " ostres que bé , no tindré temps a posar-me nerviosa!". A casa no hi havia ningú, només una nota dels pares : " Som a la Barraca acabant de preparar coses, fes a buscar un pollastre a l'ast per dinar. A les 14h serem a casa" Hem vaig vestir, veure un got de llet i vaig trucar a una amiga.

" Alba m'acompanyes al mercat a buscar pollastres? Ok esn trobem allà! "

Vaig sortir a fer un vol pel mercat mentre pensava.. avui em caso!!!! Al mercat vaig trobar uns tiets i hem van dir " que fas tu aqui? que no tens feina?" jejeje, m'enrecordo que hem vaig trobar una companya que feia temps que no veia i hem va dir, que com et va la vida? i li vaig contestar doncs mira aquesta tarda em caso! La seva care era de Poema!!


Un cop vaig tenir el pollastre vaig arribar a casa , vaig parar la taula i van arribar els meus pares!

No vaig dinar ( a vegades el menjar s'hem posa malament si estic nerviosa) i tot i que tenia gana vaig preferir no menjar. Vaig veure una botella de vi comprada per l'ocasió, vaig picar 4 patates al forn i vam brindar.


Organització va dir ma mare!!! Laura a la teva dutxa ja! Papa frega la cuina, i la meva Mare i ma germana es dutxarien a l'altra lavabo i es començerien a arreglar.


Vaig enviar-li un msm a l'andres " estas bien? t'he presentaras? como va todo? te quiero! " i va contestar " claro que estaré, estoy muy nervioso, todo bien".


A les 16h va arribar el meu millor amic, que tb era el perruquer i el meu padrí de noces. Hem van pentinar mentre la familia s'arreglava. Hem van deixar preciosa. Llavors hem vaig posar el vestit, la meva mare i la meva tia hem van ajudar.


Hem vaig mirar al mirall i vaig respirar i pensar " ara això va enserio, estas preciosa i serà un dia molt bonic, somriu Laura" .


Quan vaig pujar al menjador ja hi havia gent que va dir " guauuu! " el padrí hem va regalar el ram i llegir el vers ( vaig contenir l'emoció). Va arribar la maquilladora i mentre em maquillava tothom va començar a marxar. Hem vaig quedar amb el meu Pare. Hem va fer fotus. ara si que estava oficialment nerviosa.


Vam pujar al cotxe i xino-xano cap a la Barraca... Quan vaig baixar del cotxe vaig veure que precios estava tot. Als peus tenia una catifa vermella que hem portava fins " L'altar". Va sonar la Musica hem vaig agafar al meu pare i vaig simplement disfrutar del moment.


La cerimonia va ser PERFECTE. I sense adonar-nos ja estavem oficialment casats...

Després tot va anar sobre rodes, tot van ser somriures, emocions, petons ( els nostres amics es van encarregar d'animar la festa..) i després vam estar ballant i beguent fins les 6 del mati...


i l'endemà al mati vam portar la sogre a casa nostra i a la nit agafavem el vol per anar a CRETA!!!


En definitiva, va ser un dia rodó, perfecte, envoltat dels que estimem i dels que ens estimen. La musica, el temps, el lloc.. TOT va ser perfecte! tothom diu que jo desprenia felicitat i alegria.. i era perquè em casava amb l'home del qual estic enamorada envoltada de la meva gent:)


Uau! quin rollo us he fotut... ja ho deixo fins demà!


:)

2 comentaris:

  1. tia... te lo juro, cuando lo leo, me entran ganas de casarme, pero me pongo taaaaaaan triste... yo no me podré quedar sola con mi padre... gran putada, no??? pero sobra gente que me quiere para acompañarme si algún día me decido.
    Y si, estabas preciosa !!!

    besos guapa

    ResponElimina
  2. Hola Rocio que alegria que me sigas por aqui,
    Primero de todo, com mas motivo una celebración para casaros y celebrar vuestro amor, seguro que a todos os conviene un dia de felicidad com ese.
    Es evidente que echaras en falta a los que "fisicamente" no podran acompañarte pero si que lo harán y de una fomra muy especial en tu corazón. Andrés se casó sin su padre y con su madre que tiene ezquizofrenia. Imaginate. Pero bueno, mi madre lo acompaño hasta el altar y su familia estuvo ahi tambien.
    Si su padre hubiera vivido , seguro que hubiera disfrutado del dia pero sobretodo hubiera querido que vivieramos ese dia al máximo.

    Mi prima se caso hace dos años tambien si su padre, y lo hizo con su hermano. En la ceremonia tuvimos un recuerdo para los que no estan y seguimos para adelante. es lo que nos toca a los que nos quedamos aqui. Y si algo tiene que consolarte es que tu padre solo quisiera verte feliz.

    Nada de tristeza Rocio, tienes que guardar los buenos recuerdos de tu padre en el fondo de tu ser y estos solo tienes que darte fuerza para tirar palante, tiene que ser tu escudo... Y cuando llegan esos dias tristes, echa mano de los buenos recuerdos.

    " Uno solo muere cuando nadie le recuerda!"

    Besos y animos!

    I a practicar el català!

    ResponElimina