Records ( part 1)

Avui us parlaré dels records. I el millor i més bonic record que tinc és el del meu casament... Aquest dissabte fare 9 mesos de casada!

Primer de tot us deixo l'enllaç de la meva canço d'entrada! Com més l'escolto més encertada la trobo :)) Perdoneu que encara no se penjar videos!

http://www.youtube.com/watch?v=aZmFmcy2S38

Diuen que totes les dones de petites somiem amb el dia del nostre casament i que volem que sigui perfecte. COm sempre jo no soc com " la majoria" . Mai m'havia pasat pel cap casar-me, ni molt menys de blanc i fent una festa...

Porto mes de 6 anys amb l'Andrés i mai en la nostra relació vam parlar de Casar-nos. Però va haver-hi una època molt dolenta on la mort ens va trasvalsar de manera sobtada. Li van detectar un càncer terminal al meu sogre i la meva sogre ( malalta de TOC) quedava sense el seu cuidador. Quan vam començar a fer papers, visites de metges.. etc etc etc, ens vam adonar que jo com que no estava casada amb l'Andrés no podia ajudar-lo ni ha omplir formularis ni ha fer visites.. Llavors vam decidir que " arregleriem els papers" per poder-nos fer càrrec de la meva sogre a casa i poder moure els papers els dos. . Com que les nostres families no s'havien conegut, vam decidir casar-nos quan el seu pare encara sigues amb nosaltres i fer un dinar les dos families perquè es coneixe-s'hin. Però la Mort va trencar els nostres plans i el que havia de ser un any de vida van ser tres mesos. Evidenment el tema del casament va deixar de ser un segon pla.

Vam passar uns mesos molt dusos i de molts canvis. Però sense enrecordar-nos, els papers del casament estven seguint el seu tràmit en els jutjats.

l'1 de Desembre del 2008 el meu Pare va venir a casa i ens va dir . " Teniu els papers apunts, teniu un any de validesa per casar-vos.. què voleu fer?".

Després de parlar amb l'Andrés vam decidir que seguiem volguent-nos casar però no sabiem quin tipus de ceremonia ni celebració fer. Els familiars ens van animar a fer almenys una festa per reunir-nos tots, que després de tant dolor haviem d'aprofitar els moments feliços per gaudir-los al màxim. " És el vostre casament" van dir els pares pero també el de tots els que us estimem i voler fer una festa!!!!

D'acord, farem una festa, però jo no vull anar de novia! no volem un banquet en un gran restaurant ( ni ho podem pagar) de tres micropalts on la gent es queda amb gana! No volem que la gent s'hagi de comprar roba , ni pagar el cobert, ni fer regals.. que podem fer?

Vam decidir que ens casariem a " la Barraca". El lloc perfecte. La barraca es una caseta que tenen uns amics al bosc, al mitg de les Gavarres. El bosc i la muntanya sempre li han agradat a l'Andrés i per altra banda , la Barraca ha estat el lloc de molts dels meus jocs d'infantesa. PErfecte tenim el lloc per fer la cerimònia!!!

I després on sopem? Doncs ho farem en un restaurant casolà, on poguem seure tots a la mateixa taula i assegurar-nos que a tothom li agradi el menú. Vam celebrar el banquet al Mas Pou un restaurant al vell mitg de l'Empordanet.
el mateix restaurant ens va llogar unes cases rurals pels convidats i per poder seguir la festa a la nit.

Faltava el dia.. vam mirar el calendari... El juny sempre ha estat el nostre mes i casualment el 27 de juny ( el dia que ens vam conèixer) queia en dissabte! Perfecte!!!

Ens quedaven doncs 6 mesos per avisar a la gent i preparar les coses ! L'Angeles , amiga i dissenyadora nostra, ens va ajudar amb les invitacions, ella ens va fer el diseny i la plantilla i nosaltres a casa les vam fer manualment ( sort que només eren 33!). Vam convidar a la familia mes propera i els amics més propers. En total 52 persones.

Llavors tot va venir molt ràpid.. el vestit ( jo volia anar verda..)que al final va ser de núvia nuvia perquè ma mare i ma germana " va home que estas preciosa, pero si es un cop a la vida..." i la veritat es que quan et veus amb el vestit blanc encertat.. no vols res més.

Triar el menú, el pastís ( el preferit de l'Andrés, La SElva Negre),els detallets pels convidats, els regals que voliem fer, els complements, les flors.. Però tot d'una manera molt relaxada, gaudint el màxim sense estrès. va ser molt fàcil la veritat.

I finalment sense adonar-nos estava dormint a casa meva pensant... demà es el gran dia...

Però aquest tema , es mereix una altra entrada...

Fins després!