llibres, llibres i més llibres

Sempre m'ha agradat molt llegir. I no se perquè no ho faig més sovint. A vegades llegeixo tres llibres amb una setmana, no puc parar i llavors pot passar dos mesos fins que no començo el següent i quan ho faig penso : " Perquè no he llegit fins ara?" ... Porto dos anys que llegeixo casi un per setmana, alguns de nous i també estic relligint llibres que feia temps que havia llegit.

Això si, no dono gaires oportunitats. Obro el llibre i començo a llegir i si a les 15 primres pagines no m'ha enganxat el deixo a l'estentaria per més endevant. Potser haurià de donar més pagines de marge, pero no ho se, o m'agrada en la primera impressió o ja no ho farà.

Ahir em vaig comprar tres llibres: " Els judadors de Whist" de Vicenç Pagès JOrdà, ( el vaig sentir en una entrevista a RAC 1), " Olor a colònia" ( també vaig sentir l'entrevista i varia gent n'ha parlat molt be) i " El cel es blau , la terra blanca " de HIromi kawakami". En aquestes ultimes adquisicions també incloc les que em van regalar per reis: " El fin del Mundo y Un despiadado Pais de las maravillas" de Marukami, "Invisible" del Paul Auster , " la Isla bajo el mar" de Isabel Allende.

He citat aqui, dos dels meus autors preferits , el Paul Auster i Haruki Marukami. He llegit tos els llibres dels dos autors i pel meu parè els dos estan fent camins diferents.

Paul Auster va anar agafant estil i maduresa amb els seus primers llibres, alguns son rodons com " tombuctú, La ciudad de Cristal, triologia de Nueva York..) fins arribar a Broklyn Follies que per mi es un dels millors de l'Autor. Però seguit d'aquesta ultima ha caigut en una narrativa molt negre i dispar i els ultims llibres com " Viatges per l'Scriptorium" , " un home a les fosques" o l'ultim " Invisible" son per mi una devallada... ( Evidenment sota el meu humil punt de vista).

Pel contrari el Haruki Marukami va començar amb una literatura molt fresca i buscant un estil concret. A mi em va encantar l'estil de " mi Amor Spuntnik" i llavors vaig anar llegint tots els posteriors tal i com anaven sortin ( que no ha estat per ordre cronologic aqui a España), Tokio blues va ser potser el que el va donar a conèixer i apropar més a la societat. Un llibre que t'atrapa des del primer moment, han seguit altres com "Kafka a la Platja," ( el millor per mi), " Sauce ciego, mujer dormida" i " After Dark". Aqui a España ara s'ha editat el de " El Fin desl Mundo y un despiadado País de las maravillas". Aquest es el que encara hem queda per començar.

Per mi cada llibre del Haruki Marukami es més profund i m'atrapa més. Perfila el seu estil amb unes pinzellades que només ell sap fer i descubreixes com domina els ambients foscos i tenebrosos trobant-hi molt més que la foscor... Aquella escala de grisos que sempre trobem en el seu Japó natal.