Ahir a l'escola hi havia gelat de postre. Els nens sempre em pregunten el menú quan estan fent fila per anar a dinar. I ahir no va ser diferent..
B: Laura que hi ha per dinar?
JO: Pèsols amb patates i peix amb amanida
N: i de postres?
Jo: Gelat!
tots: Oeoeoeoeoe!!!
N: Laura que hi ha de postres?
Jo: T'acabo de dir que gelat!
N: que be!
Al cap de 5 minuts...
N: Laura que hi ha de postres?
Jo: Gelat! i bueno ja n' hi ha prou no? que no estem atents? que em preneu el pèl??
N: No! és que m'agrada tant saber gelat que vull sentir-ho molts cops perquè em poso contenta!!! Visca el gelat!!!
I jo penso, ens cansem nosaltres de sentir un t'estimo? o amb un n'hi ha prou? Si poguessim no fariem com els nens? i preguntariem mil vegades sols per sentir la resposta perfecte, aquella que volem escoltar. I la fariem mil i una vegada per tal d'allargar aquella sensació de felicitat fins l'infinit!
Una cançó bonica, com el teu relat.
ResponEliminaNens feliços amb gelats regalimant.
...o sorpresos per un ball inesperat.
http://www.youtube.com/watch?v=OczRpuGKTfY
Curiós: el primer nen que surt porta un xandall... de la selecció espanyola!
Fa un dia preciós a Lleida.
Segueix fent un cap de setmana espectacular aqui també Ignasi!! mmmm que bé disfrutar del sol i amb gelat també ;)
ResponEliminauna abraçada!