Olorava la meva pell avui, mentre seia al sofà. L'espatlla esquerra m'ha quedat a l'aire i he olorat la meva pell. Llavors he comprovat el tacte amb els meus llavis. Me sorprès lo fina i suau que tinc la pell, sembla ser que finalment he encertat amb la crema hidratant. I olorant-me he reconegut la olor. Faig olor a la meva mare. Pot ser? No fem servir ni el mateix gel, ni crema , ni el mateix suavitzant. Però feia la seva olor. La meva pell feia la seva olor. Olor a mama.
Llavors he pensat en ella. Pensava en 28 anys enrera. Com era l'abril del 83? M'imagino la mama amb la panxa super gran, contant els dies que faltava perquè jo nasqués ( em vaig retrasar bastant..). M'imagino la mama amb els seus 25 anys i una panxa enorme (vaig pesar lo meu al nèixer...) La veig passejant per plaça, gaudint dels primers rajos de sol de la primavera. I jo que devia sentir, pensar allà dins? Sembla extrany que tots haguem partit d'allà mateix. Diuen que el primer que els nadons reconèixen és la olor de la seva mare. I suposo que queda per sempre. La olor a mama. La olor a " estas aquí", la olor de " no em pot passar res". Diuen els del meu voltant que tinc un gran olfacte. De fet crec que és el sentit que tinc mes desenvolupat. Suposo que per suplir les carències de la vista ( soc miope) i de l'oïda( no hi sento bé de l'oïda dreta). Sigui com sigui tinc un bon olfacte. I de fet uneixo l'olfacte a les emocions. I avui quan me olorat i me sentit aquesta olor a mama he pensat que potser no faig olor a ma mare. Sino que faig olor simplement a mare.
I no, no soc mama ni ho seré aviat. Però si, faig olor a mama.
Hola guapa,
ResponEliminaa mi també em passa que sóc molt sensible a les olors i em provoquen molts record i estimulen la meva imaginació. És curiós com una olor determinada et pot dur a un temps i un espai diferent d'on ets en aquell moment... i tens raó les mares fan una olor especial, suposo que estimulen els nostres primers records. Ay! que em sembla que m'estic posant tendreta i hauré de trucar a ma mare per sentir-la una mica més a prop.
Petonets perfumats de primavera.
Jo parlo amb ma mare casi cada dia:) Tot i viure lluny, tinc la sort de tenir-la aprop en tots els altres sentits.
ResponEliminaUn petó!
Nunca leí mejor descrito el olor de los bebés como en "El perfume" de Patrick Suskind.
ResponElimina"Vereis padre, los pies, por ejemplo, huelen como una piedra lisa y caliente... no, más bien como la mantequilla. Eso es, huelen a mantequilla fresca. Y el cuerpo huele... como una galleta mojada en leche. Y la cabeza, en la parte de arriba, en la coronilla, donde el pelo forma un remolino, aquí, precisamente aquí es donde huelen mejor. Se parece al olor del caramelo. No podeis imaginar padre, lo dulce y maravilloso que es. Una vez se les ha olido aquí se les quiere, tanto si son propios como ajenos".
Mi mamá también olía bien. En mi infancia fué el olor del paraíso.
Vaig llegir el perfum fa anys i em va encantar.
ResponEliminaSobre lo dels bebès és curiòs, quan jo treballava a una guardaria sempre olorava el cap del nadons i alguns no tots feien una olor molt forta. Jo deia que feien olor a úter matern, i les companyes reïen de mi, em deien però si no saps com olora un úter!!.
No, no ho sé però aquella olor s'hem va quedat gravada al cervell. Fa uns mesos va nèixer una nebodeta meva i el primer que vaig fer al agafar-la en braços va ser olorar-li el cap!!!
Espero no acabar com el protagonista del perfum!!
Un petó