Vaig passar fa anys, una època on m'autodestruia. On patir semblava ser la única manera de sobreviure. D'això fa temps molt de temps. Ho vaig superar. I tinc tot el que sempre havia desitjat. I tots els elements per ser feliç al meu avast. Però noto, que estic pasant per una època de destrucció. Analitzant crec saber perquè jugo a la destrucció i al dolor aquest dies. Fa temps, després d'aquella etapa d'autodestrucció va venir una etapa de sentit, plena, de construcció, d'il·lusió. Potser la meva ment creu que em cal una altra etapa de destrucció per tornarme a construir. Però això no és sa ni m'agrada i quan un juga amb foc, s'acaba cremant. I les cremades fan molt més mal quan un ha estat l'únic culpable de caure al foc.
És curiós com de vegades entrem en aquests estats i costa molt adonar-se. A vegades quan te n'adones portes molt de temps. Suposo que és la forma que tenim d'autoregenerar-nos. Escriure és una bona forma de ser conscients del que estem fent i el que volem fer o cap a on volem anar.
ResponEliminaEspero que estiguis be.
Petons
Si, el més important és identificar el problema i intentar solucionar-lo però no caure en l'autoengany o en l'autodestrucció. Però l'autocompassió sols empitjora les coses. De tot s'aprén i s'ha de seguir endevant tot i que els errors semper passen factura.
ResponElimina