Ahir vaig arribar a Barcelona despres de 5 dies a Londres. Vaig arribar al migdia, per poder guadir de la tarda-vespre de reis. Un dels meus dies preferits de l'any. Anar a esperar els reis és de les coses que sempre m'han fet il·lusió.
Potser pels records que em porta de la infantesa, potser perquè encara crec en els tres reis, potser perquè és impossible no entregar-se a la màgia de la cavalgata i dels ulls ilusinats dels infants.
Ahir era una barreja de moltes emocions tot mirant els reis. Emocions d'agotament i felicitat per la setmana que he passat a Londres, emocions d' enyorança i d'unes ganes boges d'estar amb l' Andrés.
La veritat es que el viatge a Londres m'ha anat molt bé, no només culturalment parlant. NO només per conèixer una mica una ciutat que desconeixia, per gaudir de l'amistat, sino també per extreure'm una mica de la Laura guerrera del dia a dia. De poder mirar la meva situació des de lluny i simplement escoltar-me.
I adonar-me'n que no cal tenir por, que no cal dubtar, que sovint lo mes essencial i el més important es sols dins nostre i que quan estem perduts sols ens cal trobar-nos a dins i no a fora.
Que la vida no és fàçil tothom ho sap, però que ens la compliquem sovint també ho és. I jo de complicar-se la vida en se un munt. I sovint fugir i dedicar-me sols a caminar fins que els peus em facin mal, a riure, a centrar-me sols en fer de turista gaudint de cada moment amb ulls d'infant, sovint, és el que més m'omple.
Bon any nou a tots, tinc el convenciment que aquest any serà un any clau per mi, molt més que l'any que em deixat que per mi va significar moltissim. Però visc aquest 2011 amb moltes ganes i amb la certesa que la vida m'esta esperant amb tota la seva força.
PD: Londres és impresionant, però com be va dir la Miríam des del primer moment que vaig trepitjar la ciutat vaig saber que hi tornaria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada