Ahir vam tenir un d'aquells dies que feia mesos no teníem. Et brillaven els ulls quan et vas despertar tard. Comprovàrem plegats com escalfàvem els rajos de sol del migdia. Enrotllats dins dins del nòrdic teixíem un altre cop els projectes comuns d'aquesta vida. Vam tenir clar que era un dia escollit. Un dels molts dies esperats i forçats però ahir era el dia escollit. I el vam aprofitar.
Feia temps que no t'estimava amb aquesta força. Dinàvem tard assentats a terra uns macarrons malfets que vam devorar amb gana. Seguíem enrotllats al sofà, mentre la llum marxava i s'encenien les faroles al carrer. Estirat a la meva falda t'acariciava la cara mentre no podia evitar no plorar.
Perquè plores, em vas preguntar? Plorava perquè et sentia amb una intensitat que feia temps no et sentia, i perquè em vaig adonar del que t'arribo a estimar. Plorava perquè et veia més guapo que mai i perquè hagués allargat per sempre aquest diumenge que ens vam retrobar.
Que perfecte és adonar-te’n que som tu i jo, que encara som tu i jo, encara que tu ja no siguis tu i jo ja no sigui jo.
Ja pots començar a traduir i a participar... vinga, que jo vaig guanyar un viatge a Lisboa i un cap de setmana en un balneari.
ResponEliminahttp://www.esradio.fm/es-amor.html
Laura
ResponEliminafa temps que gairebé, no miro els blocs ... el dia a dia, el temps que vola cada vegada més ràpid i totes aquestes coses, que fan que deixem unes per trobar altres .... ja saps el que vull dir. Després de respondre el teu comentari a Art Llumm, he entrat al teu blog, està molt bonic ... i saps? escrius molt bé ... dius coses tan properes ...
Gràcies per fer-me tornar a llegir-te.
Una abraçada ben forta
Ana, quan escrigui la meitat de bé que tu, m'animaré :)
ResponEliminaOstres que xulo un viatge a Lisboa!!!
M.C. I tant, jo ultimament no escric tant al blog tampoc, perquè tot i tenir temps, l'administo molt diferent. Gràcies a tu per llegir-me encara que sigui de tant en tant!!
Un petó